L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom
propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció
al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris
anomenaven, español, retratava l’any 1936, Torre de defensa de la Carrova prop
del riu, a Amposta. Montsià.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8120/rec/11
L’Antonio Gallardo i Garriga, va ser un dels puntals del Fons Estudi de la
Masia Catalana:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10
.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada.
Les terres situades al voltant de l'eix fluvial de l'Ebre es caracteritzen
per la presència d'un complex sistema de línies de defensa format per
torres-fortalesa, bastides principalment al llarg de l'edat mitjana i moderna,
i que s'escampen tant per les dues ribes com pel litoral marítim situat entre
el coll de Balaguer i Alcanar.
La torre de la Carrova forma part d'aquesta línia de fortificacions.
Exercia junt amb la veïna torre de Campredó, situada a l'altra banda de l'Ebre,
control directe sobre el riu, en un sector estratègic ocupat antigament per
l'estuari. De totes les torres conservades és la que es manté més ben bastida.
El sector on es situa és ric en troballes arqueològiques preromanes, i hom
creu que la mateixa base de la torre pertany a una edificació anterior a la
conquesta de Tortosa (1148).
L'obra actual correspon al segle XIII, segons es deriva de l'estructura. No
en tenim, però, cap referència documental fins al 1313, en comprar-la Arnau de
Pont junt a les terres i al molí que en depenien.
Més tard, va ser adquirida pel
monestir cistercenc de Benifassà, els abats del qual hi residiren temporalment.
Es van realitzar sota el seu domini diverses reformes, com l'obertura de la
porta de la planta baixa el 1562.
Amb la desamortització va passar a mans de particulars.
Tradicionalment ha aglutinat al seu voltant un nucli de població petit, no
estructurat en municipi.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació