l’Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856
– Cadaqués, 02/03/1935] , al que com a l’Antonio
Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè
en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre
Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven,
español, retratava , Portal i façana de l'església de Sant Esteve de Montenartró, Llavorsí, el
Pallars sobirà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/12628/rec/416
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_top%C3%B2nims_d%27origen_bascoide_del_Pallars_Sobir%C3%A0
La parròquia de
Montenatró, Montano Hortone, és esmentada en l’acta de consagració de la Seu
d’Urgell. En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de
Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac. Gràcies a
la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents
deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315, se sap que el deganat
de Montenartró comprenia l’anomenat Alt Pallars (unes 40 parròquies, llevat
dels sectors integrats al deganat de Cardós i al de les valls d’Àneu). En
aquesta visita s’esmenta l’església de Sant Esteve de Montenartró. En la nova
distribució del bisbat d’Urgell en oficialats, Montenartró fou integrat a
l’oficialat de Sort. En la visita pastoral del 1758, Sant Esteve de Montenartró
era inclosa a l’oficialat de la col·legiata de Castellbò i tenia com a
sufragànies Sant Martí de Romadriu i Sant Joan de l’Erm. En aquesta visita, el
visitador manà reforçar les parets interiors de l’església amb calç. Pel pla
parroquial del 1904 Montenartró fou de nou integrat a l’arxiprestat de Sort,
amb les mateixes sufragànies. Actualment depèn de la parròquia de Rialb.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-montenartro-llavorsi
Existeix encara:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Montenartr%C3%B3
https://www.llavorsi.cat/copy_of_recull-fotografic/montenartro
Els anys previs a
l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, eren extremadament “ fèrtils “
en l’àmbit cultural que ens deixaven el seu testimoni valuosíssim, alterat i
fins destruït en algun cas per la dictadura franquista:
Cèsar August
Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)
Josep Salvany i
Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de
gener del 1929)
Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856
– Cadaqués, 02/03/1935]
Marcel·lí
Gausachs i Gausachs (1891-1931)
Antonio Gallardo
i Garriga, (Barcelona, 1889-1942)
..
Maldem per posar nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i alguna casa de la seva peripècia vital, a la miríada de fotògrafs que la dictadura franquista invisibilitzava , agrairem la vostra col·laboració a l'email castellardiari@gmail.com
Avui, persones d’aquella vàlua es troben a faltar.
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació