Torrescassana, és
una de les masies que conformen el disseminat de Matamargó, a l'est del
municipi de Pinós, estratègicament situada al cap d'amunt de la costa
abancalada que s'aixeca entre la rasa de la Font de la Rabassola, a l'est, i la
riera de Matamargó, al sud-oest, ben encarada a migjorn. Sota seu, 50 metres
més avall, a tocar de la riera de Matamargó, es troben les restes del molí de
la mateixa masia, que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de
juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny de 1923
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8624/rec/3
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Torrescassana
Molt malmès existeix
encara :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:MOL%C3%8D_DE_TORRESCASSANA_-_PIN%C3%93S_-_IB-720.jpg
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, considerant aquests precedents, reconeixia als catalans com “Grup objectivament identificable”
No sabia trobar - si existeix - el Catàleg de masies en línia de Pinós.
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació