LA FOTOGRAFIA IDENTIFICADA COM CAN CIURANA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA, CORRESPON EN REALITAT A LA TORRE PONÇA A PRIMERIES DEL SEGLE XX.

 

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig 2019) , davant la Torre Ponça. 

L’Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971), ens aclaria que la imatge , vista de la façana principal de la masia de can Ciurana a Riudellots de la Selva,   feta entre 01/01/1880-31/12/1920, per un fotògraf del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, corresponia en realitat a la Torre Ponça, la imatge  però, és d'abans de la reforma que va fer-s'hi vers el 1905-1910, que van alçar un pis més la torre. Originàriament, a l'edat mitjana, era coneguda com el mas Ponç.

 

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51910/Vista%20de%20la%20fa%C3%A7ana%20principal%20de%20la%20masia%20de%20can%20Ciurana%20a%20Riudellots%20de%20la%20Selva

Ho farem saber a consultes@inspai.cat per tal que puguin esmenar les dades de l’arxiu.

Una imatge molt semblant, i del mateix fons, està correctament identificada:

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51918/Masia+de+la+Torre+Ponca+a+Riudellots+de+la+Selva

En relació a la vostra publicació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/03/ens-podeu-explicar-quan-i-perque-va.html

Les dues imatges, encara que s'assemblin, no corresponen a la mateixa casa:

la que no té torre és el mas Ciurana, efectivament.

 També es coneix avui com ca n'Aimeric, i antigament era el mas Guerau de Benaula.

Catàleg de masies:

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/241951/documents

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/241951/documents

 Com es mal costum, l’ombra del feixisme ens cobrirà pels segles del segles, cap dada de l’autor de la “ transformació” a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1547

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,  castellardiari@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en a seva dèria de dessolar la terra catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.