La Josefina Casadesús Bascompte, publica una fotografia de la casa i capella
de Sant Ponç, al terme de Montclar, al Berguedà.
La Rosa Serra Rotés (Puig-reig, 1958) , l’havia retratat l’any 1982
.jpeg)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3389
Havíem publicat de:
SANT MARTÍ DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/sant-marti-de-montclar-el-bergueda.html
LA CASA DEL RIU DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/11/la-casa-del-riu-de-montclar-el-bergueda.html
SANTA CREU DE MONTCLAR. EL BERGUEDA JUSSÀ
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/santa-creu-de-montclar-el-bergueda.html
CASA I CAPELLA DE SANT PONÇ. MONTCLAR. EL BERGUEDÀ.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/05/casa-i-capella-de-sant-ponc-montcla-el.html
Podeu veure imatges antigues a :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/MONTCLAR
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/MONTCLAR
https://escasateva.catalunya.com/experiencia/montclar-el-renaixement-dun-poble/
El sostre demogràfic de Montclar s’assolia al cens de 1857 amb 521 ànimes, les
dades no corroboren l’afirmació “després de quedar deshabitat durant els anys
40, el 1964 hi va arribar un grup d’excursionistes que van decidir
instal·lar-se i començar la seva reconstrucció”, al cens de 1940 consten 417 veïns, i al tancament de l’exercici
2023 el nombre d’habitants de dret era de 129.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació