EL CASAL QUE DIBUIXAVA DIONIS BAIXERAS VERDAGUER, ERA VILAREGUT D’ORISTÀ?. EL LLUÇANÈS

 

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943), dibuixava  entre  1890 i 1936, Vista general d'El Casal amb cavall, Solanes,  Osona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/566/rec/8

No tinc clar, si el dibuix es correspon amb el Casal de Vilaregut:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaregut

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1270

No de les Solanes :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-0

En el DOGC núm. 8913 d’11 de maig  de 2023, s'ha publicat la Llei 7/2023, del 10 de maig , de creació de la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d'Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars i Sobremunt, que esdevé la 43a comarca de Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres noticies a l'email castelladiari@gmail.com 

 No podia accedir al Cataleg de Masies,  en massa ocasions les " noves tecnologies " serveixen només " per complicar les coses senzilles

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Comentaris