IN MEMORIAM. EL PONT DE LA CAPELLA. TRÉDOS. SALARDÚ. NAUT ARAN

 

Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865  - Barcelona, 30 d'abril de 1914), retratava l’any 1907, Pont de la Capella, a Tredòs. Salardú. Naut Aran



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/9356/rec/20

Els viatgers que antigament es disposaven a creuar el port de la Bonaigua creuaven primerament aquest senzill pont de pedra i entraven a pregar a la capella de Sant Esteue per sol·licitar la seva protecció miraculosa en tant perillosa aventura.

El pont fou construït en 1753 d'acord amb la inscripció que figura en una pedra aigües avall.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-tredos-salardu

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10724

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-3136-cat-glisa_de_sant_esteve.htm

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5095

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

Comentaris