SABEU SITUAR EL CORRAL DE LA VALLABRIGA QUE PINTAVA EL DIONÍS BAIXERAS VERDAGUER?, LLANARS. EL RIPOLLÈS

 

Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943), dibuixava  entre  1862 i 1943 , Corral de la Bella-Briga, que situa a Camprodon, i que nosaltres situem a Llanars.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4817/rec/1

No sabia trobar el Catàleg de Masies de Llanars, hi ha Vallabriga jussana i Vallabriga sobirana.

Ens agradarà rebre imatges de l’una i de l’altra a l’email castellardiari@gmail.com

VALLABRIGA

Mas i valleta, terme de  Llanars, que es veu a mà esquerra  de la carretera baixant de Vilallonga abans d’arribar a Camprodon. L'exposició de la petita vali, fa que hi hagi més solei que obac. D'acord amb el sentit de Vallonga» (pron. bdçnge, 1935, exe. 248, Li 7, 1), 35 APRÏCUS, -ICA, 'assolellat', en llatí clàssic,

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=5557

El sostre demogràfic de Llanars s’assolia al cens de 1920, es tancava l’exercici 2023  amb 536 habitants de dret.

Per decret del 16 de juny 1965 cedí 0,36 km² a Camprodon, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany.

 Encara ara es pot veure l'antic senyal divisori en el mur de l'antiga fàbrica de galetes Birba.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.