SABEU SITUAR EL CORRAL DE LA VALLABRIGA QUE PINTAVA EL DIONÍS BAIXERAS VERDAGUER?, LLANARS. EL RIPOLLÈS
Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943), dibuixava entre
1862 i 1943 , Corral de la Bella-Briga, que situa a Camprodon, i
que nosaltres situem a Llanars.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4817/rec/1
No sabia trobar el Catàleg de Masies de Llanars, hi ha Vallabriga jussana i
Vallabriga sobirana.
Ens agradarà rebre imatges de l’una i de l’altra a l’email castellardiari@gmail.com
VALLABRIGA
Mas i valleta, terme de Llanars, que
es veu a mà esquerra de la carretera
baixant de Vilallonga abans d’arribar a Camprodon. L'exposició de la petita
vali, fa que hi hagi més solei que obac. D'acord amb el sentit de Vallonga»
(pron. bdçnge, 1935, exe. 248, Li 7, 1), 35 APRÏCUS, -ICA, 'assolellat', en
llatí clàssic,
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=5557
El sostre demogràfic de Llanars s’assolia al cens de 1920, es tancava l’exercici
2023 amb 536 habitants de dret.
Per decret del 16 de juny 1965 cedí 0,36 km² a Camprodon, que formaven part
del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany.
Encara ara es pot veure l'antic
senyal divisori en el mur de l'antiga fàbrica de galetes Birba.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació