L’Antonio
Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) - li afegeixo la O al nom propi, perquè com ja
mateix, quan vàrem néixer no es permetia inscriure al REGISTRO CIVIL noms que
no fossin en llengua castellana – ells, en deien i en diuen, ESPAÑOLA - , i
convé recordar-ho sobretot ara que FUERZA VIEJA, pot o vol “manipular la història” - retratava
l’any 1924, Vista lateral de Can Serrabou i un carro. Tavèrnoles. Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1061/rec/65
Existeix encara:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24224
https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrabou
El nom de la casa prové de la unió dels cognoms Serra i Bou, a partir de l'enllaç matrimonial de les dues famílies l'any 1263, i des d'aquest moment la família Serrabou ha habitat la casa pairal ininterrompudament fins a l'actualitat.
A la façana de migdia, un gran portal amb un escut " parlant " a la llinda, que representa el cognom de la casa, dos bous serrant, amb el nom "LLUÍS i l'any "1673"
A cases com Serrabou, i fins en algunes de menor importància, era usual, dedicar una cambra - total o parcialment - per al culte i/o la reflexió, si fos el as, ens agradarà tenir noticia de l'advocació que s'hi venerava a l'email castellardiari@gmail.com
Els Serrabou
tenien casa a Vic:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17191
Tavèrnoles disposa de Catàleg de masies:
https://www.tavernoles.cat/el-municipi/cataleg-de-masies/
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació