L’ANTONIO
GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom,
perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al
Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà – “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució
de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava l’any 1935 – abans de l’alçament dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, retratava l’any 1935, Vista general de Tavascan amb pont i riu,
, Lladorre, Pallars sobirà. En aquells
anys la població es situava al voltant dels 600 veïns , es tancava l’any 2023
amb 254 habitants de dret.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1011/rec/31
Tavascan, la
fuerza del agua
https://catalunyaturisme.cat/es/tavascan/
RUINES ESGLÉSIA
ROMÀNICA DE SANT SIMÓ - SANT SIMEÓ - SANT BARTOMEU
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25533
ESGLÉSIA
PARROQUIAL DE SANT BARTOMEU DE TAVASCAN
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25532
Quan al topònim
Tavascan:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=42917
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació