TORRE MEDIEVAL DE CAN PUJOL. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 Llegia que  Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993)

https://www.banyolescultura.net/carrers/jaumebutinya.html

i, Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902 – 1992)

https://cultura.banyoles.cat/ca/programacio/c/29124-cinc-centims-de-creacio-local.html

retrataven, Part de la façana de Mas Pujol amb nens al portal, Fontcoberta, ara comarca del Pla de l’Estrany 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6438/rec/1

El mal costum de citar únicament el nom propi, i el cognom patern,  indica si més no, un masclisme de manual, i dissortadament com ja deia l’Ermessenda de “Tot el que és dolent s'encomana”.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/953

Conjunt d'una masia fortificada amb una torre de planta quadrangular amb restes d'un matacà, i amb torretes de defensa a la façana sud de la casa. La masia és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants de teula àrab. Les parets portants són de pedra irregular amb carreus a les cantonades i a les obertures. Es conserven restes d'arrebossats.

Presenta interès la porta dovellada. Hi ha una ala ocupada per antics pallers al costat de la torre. També hi ha una masoveria annexa.

 La família Pujol va utilitzar un escut que és visible en una llinda de la casa i en la tomba de la família situada en el centre de l'església parroquial.

https://elnostreestany.blogspot.com/2013/03/fontcoberta-can-pujol-aulina.html

No podia accedir al Cataleg de Masies,  en massa ocasions les " noves tecnologies " serveixen només " per complicar les coses senzilles " 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.