Dissabte 1 de juny de 2024, queia un patac d’aigua mentre es duia a terme
el darrer partit d’un torneig quadrangular entre els equips premini de
Castellar del Vallès i Sant Cugat del Vallès,
a priori quedava clar que els dos equips no tenien les mateixes opcions,
el Sant Cugat juga en un nivell superior, i bona part dels seus jugadors son més alts que els de l’equip de Castellar
del Vallès.
Es donava per descomptada una victòria pels de Sant Cugat, i per una diferència estratosfèrica – dada aquesta
que no podem corroborar perquè al Pavelló només hi ha un marcador i quan , com era
el cas, es juga en les altres pistes, el marcador no funciona, esperem que els Reis portin un marcador per a
cada pista, oi?. - , el cert però, és que el Castellar va lluitar, i ho va fer
molt bé, tant, tant, tant, que la
victòria als de Sant Cugat els va semblar agredolça, no van guanyar per una diferencia “ estratosfèrica “, i els va caldre mantenir
en pista en tot moment als seus jugadors més alts – algun fins i tot més alt
que l’àrbitre -; està clar que de jugar
amb l’equip premini de la mateixa
categoria de Sant Cugat, potser no s’hagués
donat el mateix resultat.
Els jugadors del Castellar del Vallès, quedaven en segona posició, i per la
seva curta edat, era difícil fer-los entendre que eren els “ guanyadors morals”
.
Felicitem a l’equip premini.
Plovia encara quan sortíem del pavelló.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació