Llegia que la casa fou un encàrrec del Joan Sans Moré (Tossa, 1875 - 1915 ) l’any 1906,
a l’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla
(1876-1945).
La seva idea fou una residència al passeig marítim sobre una casa de
pescadors en ruïnes.
Els Sans eren coneguts com a comerciants i negociants de suro. Anys abans
Joan Sans havia fet fortuna amb el comerç del suro a Colòmbia.
Joan Sans només gaudiria una dècada
de la seva vida d’aquesta casa, ja que
el 1915, amb només quaranta anys, moria
solter i sense deixar descendència.
L’any 1930 passa a mans de Ferràn Vilallonga
i Balam, germà del pintor Jaume
Vilallonga i Balam . en aquell moment
en es basteix la gran escalinata de marbre
d’accés als pisos i la columna que es
troba la vestíbul d’entrada de la finca.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor a
l’email castellardiari@gmail.com
Alhora, al pati interior, es construeix
una font decorativa on s’hi emplaça l’escultura Diana Caçadora, obra de Frederic Marés i Deulovol (Portbou,
Gerona; 18 de setembre de 1893 – Barcelona; 16 d’agost de 1991 .
Actualment, i des de 1958, la casa
ha estat reconvertida en hotel-restaurant, tancada al públic a l'hivern.
Durant el segle XX la casa ha sofert
alguns canvis i restauracions, sobretot pel que fa a les pintures de tema
femení i vegetal de la façana original i pel que fa a la terrassa, sense alguns
balcons, xemeneies i reixats originals.
https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-joan-sans/
https://www.academia.edu/60180163/Can_Sans_More_
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació