CAPELLA DE SANTA ENGRÀCIA. LES OLUGUES. LA SEGARRA

 

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) patia també les malifetes de les empreses que digitalització dels Fons Fotogràfics, tants “errors” , fan pensar que hi havia premeditació, i que amb aquesta tasca es pretenia el que sempre volen els “ caïnites”, dessolar Catalunya .   Abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, retratava, una ermita emmarcada per uns arbres, Les Olugues. Santa Eugenia. La Segarra

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/19174/rec/719

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

L’edifici creiem – llevat de prova fefaent en sentit contrari – que és la capella de Santa Engràcia de les Oluges,  situada a l'entrada del centre urbà. Possiblement fou construïda en època medieval tot i que ha sofert diverses modificacions. Conserva la coberta a dues aigües, amb els murs construïts amb paredat arrebossat i pintat a la part de la façana. La porta està formada per un arc de mig punt rebaixat, amb una gran mènsula classicista a la part central. Per sobre de la porta d'accés es pot observar un petit òcul per il·luminar l'interior i un rètol amb la següent inscripció: "Ermita de Santa Engràcia. 1956".

Finalment, a la part superior de la façana s'aixeca un petit campanar d'espadanya d'un sol ull coronant l'edifici.

Havia esta anteriorment la  capella de la Mare de Déu de la Gràcia, trobada sota un pi, on habità l'ermità Joan Castellet entre d'altres.

 El 1419 està documentat que obtenen un permís papal de Martí V per engrandir la capella.

Més tard serà cedida als frares agustins de Cervera.

Mossens Josep Maria Viñolas Esteva, en publicava els Goigs, l’un dedicat a la Marededéu de Gràcia, datat a Cervera l’any 1930, i l’altre dedicat a Santa Engràcia, datat l’any 1854, també a Cervera.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

La imatge de la Marededéu de Gràcia és traslladava a l’església parroquial, advocada a la Marededéu, mal dita santa maria. El Concili d’Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos).  Presideix l’altar una imatge de l’Assumpció de la Marededéu.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/11/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-les.html

     Quela Marededéu, Santa Engràcia     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  segarrencs  , amazics,  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.