Francesc Climent,
publica imatges de la capella del Castell o Palau de Bagà, advocada a la
Marededéu. El Concili d’Efes de l’any
431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu»
(Theotokos). El masclisme, des del principi
dels segles, ha estat i és un gravíssim problema, i l’església en massa
ocasions ha fet – i fa, encara - costat
als maltractadors i no a les víctimes. En català la forma correcta de referir-se a la
Verge Maria és Marededéu.
L’església de
Santa Maria de Palau, coneguda inicialment com a Santa Maria del Castell, és
l’església més antiga construïda dins els murs de la vila medieval de Bagà;
bastida com a capella particular o oratori del castell dels barons de Pinós al
principi del segle XIII, possiblement abans que el noble Galceran III atorgués
la carta de població l’any 1233.
La capella, molt
propera a la nova vila, molt més que la parroquial de Sant Esteve, acollia els
vilatans en totes les celebracions religioses i aquest fet provocà conflictes
de jurisdicció eclesiàstica.
L’any 1255 el
degà del Berguedà determinà que en totes les celebracions els homes de Bagà
havien d’anar a la parroquial de Sant Esteve i únicament podien anar a la
capella de Santa Maria el dia de la seva festivitat, car Santa Maria era
sufragània de Sant Esteve.
Els diferents
capellans de la capella del Palau, documentats al llarg dels segles XIII i XIV,
no podien vendre ni alienar cap dels béns de Santa Maria sense el consentiment
dels barons de Pinós. La capella cobrava els rèdits, censos i delmes de les
parròquies i esglésies veïnes de Molnell i del Puig i també rebia ingressos de
la vila de Bagà. L’església no fou mai parroquial i sempre fou considerada
capella o oratori (...oratorium sive capella nostra Ste. Me. castri de
Bagadano). Els barons de Pinós la protegiren especialment i des del final del
segle XIII hi ha notícies de deixes testamentàries per a ornaments i cera.
La capella actual
de Santa Maria no presenta cap dels elements propis d’una església romànica car
l’obra actual fou sensiblement modificada els segles XVII i XVIII.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels baganesos , aranesos, pallaresos, quartencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació