Adolf Mas i
Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936) retratava , tres persones
al costat d'una torre del castell en runes d'Arties i al fons el campanar de
l'església, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, pels heretges que
neguen el Concili d’Efes.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/28395/rec/440
El castell d'Arties, o de Peralèr, és un dels 2 castells que hi havia a
Arties. Està situat a la part més alta de la població, al costat de l'església
de Santa Maria. Fou aixecat gràcies a un privilegi que va atorgar el Pere III
als templers i després concedit pel rei Alfons el Cast als hospitalers. Sembla
que constava d’un recinte amb murs de defensa perimetrals que unien quatre
torres situades als angles, amb un espai central on hi havia el pati d’armes i
l’església parroquial de Santa Maria que es conserva en l’actualitat. En el mur
de ponent s’alçava una torre-porta que és el testimoni més important que queda
actualment. Dues de les muralles tenien 260 pams de llarg i una tercera 150
pams per més de 60 pams d’alçada, segons descriu Francisco de Gracia.
A l’església d’Arties hi havia una
talla romànica de la Mare de Déu – mal dita santa Maria, per l’església herètica
nacional catòlica - , la qual
desaparegué i actualment es desconeix el lloc on es pot trobar. Sembla
desapareguda, bé que no pas destruïda, tot i que encara n’hem pogut trobar una
fotografia, que publiquem.
.jpg)
Es tractava d’una imatge d’uns 70 cm d’alt, tallada en fusta i policromada, tot i que de la decoració original no en resta res, almenys en la seva capa superficial. Presentava Maria asseguda en un setial i amb el Fill a la falda.
Maria anava vestida amb una túnica llarga fins als peus, amb el coll rodó, al centre del qual hi havia un escot en forma de V. La túnica se cenyia estretament al cos, tant al tronc com al braç visible, bé que a l’indret de les cames era més airosa, fins al punt que a la part inferior derivava en un conjunt de plecs que queien verticalment, els quals deixaven veure les puntes dels peus, calçats.
Damunt la túnica, un mantell que recolzava damunt les espatlles baixava per darrere l’esquena i es replegava, sota els braços, a la falda. D’allí un extrem davallava vers el peu dret de la Mare, i la vora queia en diagonal. Sobre el cap Maria duia un vel que li queia pel darrere fins a les espatlles, deixava veure els cabells, els quals presentaven un perfil acanalat, i cenyia el seu cap amb una corona.
La Mare tenia una cara allargada, amb la barbeta sortint, les galtes voluminoses, la boca petita, el nas afuat i curt i els ulls oberts i estàtics. El seu coll tenia una forma troncopiramidal. Amb la mà dreta sostenia la bola del món, mentre que amb l’esquerra aguantava el Fill, el qual era representat assegut sobre el genoll esquerre.
El Fill, més que com un infant petit, era representat talment com si fos un adult, bé que tot ell reduït, tenint en compte les mides de la Mare. Així el seu cap era molt petit en comparació amb la resta del cos. Aquest era llargarut i prim. La seva figura exhibia una evident asimetria; mentre que l’espatlla dreta era grossa, l’esquerra era esquifida; igualment, les cames eren ben diferents l’una de l’altra, amb la dreta petita i l’esquerra grossa. També portava corona, sota la qual deixava veure uns cabells ben pentinats. Portava una túnica estirada, la qual, falda avall, queia en uns plecs que baixaven paral·lels, tot deixant-li vists els peus, descalços. Amb la mà dreta beneïa i amb l’esquerra aguantava la bola del món.
Aquesta imatge, tot i que seguia bàsicament l’esquema dels exemplars romànics, presentava un conjunt de variants que la feien força diferent. La manca de frontalitat, la manera com tant la Mare com el Fill aguantaven la bola del món, el fet en si que tots dos, i no pas un de sol, aguantessin la bola, la manera com el Fill seia damunt la falda de la Mare, el desplaçament d’aquest del centre de la falda, tot deixant un xic marginada la idea d’esdevenir la cadira del Fill (Sedes Sapientiae), el disseny general, tant de la cara com, sobretot, dels cabells, etc. Tot plegat constitueix un conjunt de característiques que denoten una evolució dels costums plenament romànics, de la qual no es pogué escapar l’artista que féu aquesta peça, una persona no pas gaire experta, tenint en compte els resultats obtinguts.
Per tots aquests motius creiem que es tractava d’una imatge de la segona
meitat del segle
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels aranesos, pallaresos, quartencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació