La Maria Àngels Monte i Ochoa de Aspuru , de la que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any 1988, el cementiri de Colomers, situat fora del nucli, al costat
de la carretera a sant Mori.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7008
Patrimoni Gencat explica que és de planta trapezial.
La banda més ampla dona a la carretera.
Té un corredor central que duu a una petita capella neoromànica de pedra amb coberta a dues vessants de maó. A banda i banda d'aquest eix s'arrengleren els nínxols.
La porta d'accés és d'inspiració clàssica. Té columnes d'estil dòric (amb basament ), entaulament i timpà triangular que conté la data del 1926.
Sobta – malgrat ser molt conscient de trobar-nos al REINO DE ESPAÑA- l’afirmació “sense autors”, està clar que possiblement el dissenyava el mestre d’obres i/o arquitecte municipal de l’època. Ens agradarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com , documentar amb rigor el Patrimoni històric català és un imperatiu ètic.
Colomers, Llafranc, Palafrugell, l'Empordà jussà, Catalunya, està fent una davallada catastròfica, el creixement demogràfic - exponencial - ha enriquit un petit grup, destruint de forma irremissible molts indrets.
Felicitem als " caïnites " que una vegada més se'n surten amb la seva dèria de " dessolar la catalana terra ".
Senyor, desprès de 310 anys, allibera el teu poble !!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació