CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE MONT-ROS. BEGUDA. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

L’Olga Sacrest i Roca, retratava l’any 1986, Capella de Nostra Senyora de Mont-Ros al terme de Sant Joan les Fonts. La Garrotxa

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/62968

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-mont-ros-sant-joan-les-fonts

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-de-mont-ros-beguda.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10662

L’església de la Mare de Déu de Mont-ros es troba molt malmesa, fins al punt que la volta que cobreix l’edifici és esfondrada. Com tantes esglésies de la comarca ha sofert algunes modificacions que n’han alterat la planta i l’aspecte originaris.

La planta primitiva correspon a una església d’una sola nau amb l’absis semicircular orientat a llevant. Posteriorment hi fou afegida la sagristia, que és adossada al mur de tramuntana i que comunica amb el temple mitjançant una porta que dóna a la nau, i el campanar d’espadanya, sobre el mur de ponent de l’edifici, que fou sobrealçat i modificat.

La porta d’accés a l’edifici és oberta al mur de ponent. És flanquejada a cada costat per una finestra que, segons Josep Murlà Giralt. (Olot 1950, són d’època posterior. La porta és d’arc de mig punt i adovellada. A més de les dues finestres esmentades, il·luminen el temple unes altres quatre obertures de doble esqueixada emplaçades a la façana de migdia, tres obertes a la nau i una a l’absis.

L’interior del temple és cobert amb volta de canó seguida a la nau i de mig cercle a l’absis. Aquest darrer és tapat per uns murs construïts posteriorment que transformen l’espai semicircular amb un altre de trapezoidal.

La imatge que es venerava a l’església al segle passat va ésser malmesa per un llamp caigut al temple l’any 1895, motiu pel qual fou substituïda per un altra de moderna.

A l’exterior, l’absis és sustentat per tres contraforts que impedeixen l’esfondrament d’aquest.

Davant mateix de la porta, segons es percep en un dibuix del final del segle XIX fet pel pintor Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923), hi havia un porxo, del qual només resten actualment vestigis dels murs laterals.

L’aparell dels murs, que no presenta cap tipus d’ornamentació, és format per uns carreus de mida diversa, ordenats en filades. Si partim d’aquest factor, podem datar l’església al segle XII.

Sant Joan les Fonts ,  la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.