EL CASAL MONTSERRAT I LA SEVA CAPELLA FOREN OBRA DE L’EMILI PORTA GALOBART ?. BALSARENY. EL BAGES

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  i Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)  ) , retrataven  l’any 1993, el  Casal Verge de Montserrat de Balsareny, a la comarca del Bages

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/90426

https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-casal-verge-de-montserrat

Llegia, L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis  ( Rubí  , 19.XI.1893 – Barcelona, 22.IV.1982 )  va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal.

Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.

L'edifici fou projectat el 1945  - pensem, ens agradarà però tenir-ne confirmació  l’email castellardiari@gmai.com ,  per l’arquitecte EMILI PORTA i GALOBART (Berga 1886-1963)  - i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936.

La capella, advocada a la Marededéu de Montserrat ,  fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.

L’hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner Sallés ( Barcelona,  1920 + 2023)  , assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés Careta  ( Balsareny , 26 setembre de 1926 + ? ) . L’equipament era molt avançat pel seu temps. El 1952 s’hi va fer una de les primeres operacions a cor obert de tot l’estat espanyol (si no la primera). Concretament, una comisurotomia mitral amb un innovador sistema d’anestèsia a base de protònic de nitrogen. Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga.

https://miquelbruguera.blog/2024/01/10/jaume-torner-salles/

https://www.cugat.cat/noticies/societat/168738/mor-el-doctor-jaume-torner-salles-als-103-anys

https://sites.google.com/view/memoriadebalsareny/inici/records-personals/entrevista-a-teresa-sall%C3%A9s-careta?fbclid=IwY2xjawGO1atleHRuA2FlbQIxMAABHZ9DUvC83UMFTbAW05p-OR4rd_LW4NnC3lo7NuO4VYPzkG0qj9jrwm4ybg_aem_6Dsnz4RNSm00w4LyKY3zwA

El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com . Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble.

 Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com   i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció , ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com.

Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.

Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places.

 És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16256

Documentar amb  rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic.

El nostre condol als que perdien essers estimats i/o bens diversos en els terribles aiguats d’aquests darrers dies.

El nostre infinit rebuig als polítics que esmerçàvem  i esmercen,  MOLTS diners públics contra la llengua i la cultura, enlloc d’ampliar, netejar,  canalitzar,...,  les rieres i rambles.