La Carme Edo i Roca, de la que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email
castellardiari@gmail.com , retratava
l'edifici del número 19 de la Carretera de Barcelona d'Aiguafreda - avui
desaparegut - , era una de les primeres cases d'estiueig
que es formaren a Aiguafreda a principis de segle, a banda i banda de la
carretera N-152, i formava part de
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La descripció tècnica deia ; edifici
aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa. La composició de façana
és simètrica. La teulada, a dues vessants, és tapada per un capcer amb la zona
central més elevada i coronat tot ell per merlets. Damunt la porta hi ha un
rombe on hi ha inscrita la data de la casa.
Una cornisa, més elevada al centre,
sobresurt de l'edifici, amb unes mènsules formant caps d'animals.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28310
Com és mal costum d’aquest dissortat reialme , cap dada del promotor i/o
dels autors, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com
Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.
El cens d’Aiguafreda l’any 1920 era de 480 ànimes, està clar que aleshores tothom devia parlar de la construcció d'aquesta casa, oi?:
Es tancava l’exercici 2023 amb 2.567 habitants de dret.
Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de la història de la casa, dels seus promotors, dels seus autors,.., em consta que encara hi ha alguns aiguafredencs, nascuts aquí amb pares, avis, besavis, rebesavis,..
El Vallès Oriental, era “ territori” del Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona,
1877 — Barcelona, 1954) arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la
Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació