ERMITA DE SANT CRISTÒFOL/ MENNA D’OVEIX. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ

 

El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1986, ermita  de  Sant Cristau o Sant Cristòfol d’Oveix (la Torre de Cabdella);  l’edifici va ser restaurat totalment els anys vuitanta, tasca sorprenent si es té en compte l’escàs nombre d’actuacions d’aquesta mena a la comarca.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/71354

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/69525

A la Catalunya Romànica expliquen que l’ermita és una construcció molt simple, d’una sola nau rectangular amb un absis semicircular obert al costat de llevant i de la mateixa amplada que la resta de la nau. Tant a fora com a l’interior, els murs són tots seguits, sense els arcs en degradació ja habituals en la unió dels absis amb la nau. Aquesta solució podria ser una conseqüència de les obres de restauració, que en definitiva van modificar o reinterpretar molts sectors de l’obra primitiva.

Al mur de ponent hi ha la porta d’entrada, que es va protegir amb un parament angular per a frenar les fortes envestides del vent del nord. Aquesta solució era molt freqüent en capelles de muntanya obrades entre els segles XVIII i XIX.

 

La coberta de l’edifici, que també va ser restaurada, és tota a un mateix nivell amb suport d’embigat de fusta.

 

Centrada a l’absis, hi ha una petita finestra espitllerada capçada amb un petit arc de mig punt.

 

Tots els paraments exteriors de l’ermita van ser rejuntats amb ciment; l’aparell és de pedra del país, però les característiques i la disposició original són difícils d’identificar a causa de la restauració.

Tot i aquestes dificultats, l’estructura general de l’edifici no ha estat alterada i fa creure que la seva construcció original pot ser una obra tardana del final del segle XIII.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristau-o-sant-cristofol-doveix-la-torre-de-cabdella

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/03/goigs-sant-cristofol-obeix-la-torre-de.html

Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Ripollès ], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Que Sant Cristòfol / Menna    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, palestins,  ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.