https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-palau-surroca-terrades
L’església de Sant Llorenç, forma, enterament, l’ala septentrional del
castell, que és un gran edifici de planta rectangular amb pati central, molt
modificat al segle XV en convertir-se en palau i també en temps molt més
recents, per a usos agrícoles.
Francesc Tur Mahen ( 1895 · Barcelona + 1960, Barcelona )
Aquest temple és d’una sola nau amb absis semicircular força aprofundit a llevant. En els punts d’incidència amb els murs de la resta del castell palau es pot observar la major antiguitat o els elements primitius de l’església. Tanmateix, aquesta església fou del tot integrada a la fortalesa, fet que és visible en el recreixement dels murs perimetrals, amb espitlleres i restes d’emmerletat, i en la conversió de l’absis en basament de torre d’angle (a la cantonada nord-est del castell).
L’interior de l’església ha estat molt reformat, potser com a conseqüència
de les destrosses produïdes per l’ocupació de les tropes franceses durant la
Guerra Gran, l’any 1794. La volta de la nau és apuntada i la de l’absis és de
quart d’esfera. No és possible esbrinar si aquestes estructures són antigues,
ja que tot l’interior roman cobert d’arrebossats, amb motlluratges de guix.
La porta d’entrada és a migdia i comunica amb el pati del castell; ha estat refeta en època moderna. Al frontis i al fons de l’absis hi ha sengles finestres espitllera, d’un sol biaix.
El parament és visible sobretot als murs de ponent i tramuntana de la nau i a l’absis, a la cara externa. L’aparell, a la part inferior dels murs, és fet a base de petits carreus i pedres només escantonades, de mides diverses, en general de calcària, que són lligades amb morter abundant i ben visible a les juntes. Es disposen de manera irregular, únicament amb una certa tendència a la sedimentació horitzontal. Al llenç de ponent i a la base de l’absis s’observa la presència de lloses estretes que formen algunes filades curtes i són col·locades de manera inclinada, en un sol sentit. Al mur de tramuntana aquestes lloses formen algunes filades llargues d’opus spicatum ben marcat. Aquest aparell d’aspecte arcaic és present només a la meitat inferior dels murs de la nau i en un nivell encara més baix al de l’absis.
Per la planta de l’edifici i la tipologia de l’aparell suara esmentat, hom podria apuntar, com a hipòtesi de treball, que l’església ha conservat estructures —potser només una part dels murs perimetrals— que poden datar del segle X, corresponents a un petit temple força anterior a l’adopció de les formes arquitectòniques llombardes.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html
https://pandora.bibgirona.cat/details.vm?q=parent:0000636910&t=-score&lang=ca&view=main&s=18
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1824
Que Sant Llorenç i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , terradencs, empordanesos , noguerencs , aranesos , andorrans , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís, , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació