Llegia ; Casós és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la
comarca de l'Alta Ribagorça. Formà part del terme de Llesp fins a llur
incorporació al Pont de Suert el 1968.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-de-casos-el-pont-de-suert
L’església de Sant Romà és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de
canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de sengles
impostes decorades. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular
precedit d’un arc presbiteral.
La porta, amb arc de mig punt, s’obre a la façana meridional, i és realçada per una arquivolta amb els angles bisellats, fets amb pedra tosca com els brancals de la mateixa porta. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, actualment tapiada, i en el mur de ponent hi ha una altra finestra originària, d’esqueixada simple, que, com la de l’absis, té una llinda monolítica retallada inferiorment en arc rebaixat. En el mur meridional hi ha una tercera finestra que sembla correspondre a una reforma de l’edifici originari.
L’interior és totalment modificat per reformes i decoracions tardanes, entre les quals cal incloure el cor, situat a l’extrem de ponent de la nau; pot ser també que l’ornamentació de les impostes de l’arc toral correspongui a aquest mateix procés de redecoració i reforma de l’església.
L’ornamentació de l’interior de l’església impedeix veure els paraments, només visibles a l’exterior, on les façanes presenten un aparell de carreuó allargassat, de pedra calcària, ben tallat i disposat ordenadament en filades uniformes i desiguals; les filades es fan molt més irregulars en el mur sud, on són presents les juntes enrasades, amb senyals evidents que una bona part d’aquest mur fou refeta, especialment en el seu extrem de ponent.
Sobre el frontispici ponentí es dreça un impressionant campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com el mur de la façana, amb les proporcions alterades pel sobrealçament que ha patit la coberta de la nau actualment amb plaques de fibrociment, les quals substitueixen la coberta originària.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat de la façana absidal on es desenvolupa un fris d’arcuacions sota el ràfec; totes elles són obrades, com la porta i les finestres, amb pedra tosca. Aquesta façana absidal presenta un encaix molt deficient amb el mur del costat nord, com si l’absis i aquest mur corresponguessin a dues fases constructives diferents, sense que hi hagi diferències notables en l’estructura dels paraments. En canvi, al mur sud, on sí que s’observen diferències en l’estructura paramental, l’encaix entre la nau i l’absis s’efectua mitjançant un angle perfectament definit.
La presència de la decoració absidal fa que l’església de Sant Romà de
Casós s’inscrigui plenament dins les formes de l’arquitectura llombarda, que es
manifesten de forma evolucionada dins un edifici que es pot incloure en una
sèrie d’obres de la vall de Boí, com Sant Quirc de Durro o el porxo de Santa
Maria de Durro, datables a partir de la segona meitat del segle XII.
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18220
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30382
Quan al topònim Casós :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13333
Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
El Concili de Trento, que sense cap mena de dubte, va suposar dotar a l’Església catòlica d’una estructura “ internacional” , esperonava als preveres perquè estimulessin la construcció d’oratoris i/o capelles en les cases principals, i al ensems a la promoció d’ermites i santuaris , la celebració de romiatges i aplecs,.., per mantenir, i augmentar la practica religiosa. El sistema va funcionar prou bé, fins a darreries del segle XIX, el món capitalista demanava l’ajuda de l’Església quan la precisava per aconseguir els seus fins, allò de mantenir, i augmentar la practica religiosa, però, no estava – ni està – entre els seus propòsits. Aquesta col·laboració perjudicaria la credibilitat de l’església.
Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..., formen part de la nostra història, i fora més que assenyat, deixar-ne testimoni.
Pensava que els " caïnites " , tenien un límit pel que fa a la misèria moral, una vegada més , la Dolors Montserrat i Montserrat (Sant Sadurní d'Anoia, 18 de setembre de 1973) venia a confirmar-nos que d'existir el límit encara queda lluny
Les tràgiques inundacions al País València ens colpien:
https://www.guimera.blog/tribuna/cain-sempre-cain/
També, també, la noticia de la corrupció de membres dels Cossos i Forcés del REINO, que sospitem son només la punta de l'iceberg
https://www.guimera.blog/tribuna/veure-les-orelles-al-llop/
La psicomotricitat fina es refereix a totes aquelles accions que es realitzen bàsicament amb les mans, a través de la coordinació óculo-manual. Són moviments de precisió realitzats per la mà, els dits, el canell, l’avantbraç i el braç i que necessiten una força controlada i un bon nivell de concentració.
Hi ha però, una psicomotricitat fina en l’àmbit de la cultura, de la llengua, del Patrimoni, que dissortadament no és comú, i no hi ha interès social en fomentar-la, com si que és fa , sobretot en els infants perquè tots hem assumit allò que deia Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) “La intel·ligència es construeix a partir de l'activitat motriu del nen o la nena”.
Preguem també a Maria que com havia fet a les Noces de Canà, explicant a Jesús " no tenen vi", faci una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li " no tenen Pau"
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.
El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació