IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NABINERS, ADVOCADA A SANT SADURNÍ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-nabiners-ribera-durgellet

Llegia de  l’església parroquial  de Nabiners , advocada a Sant Sadurní al terme de  Ribera d’Urgellet, a l’Urgell sobirà.

Edifici és totalment abandonat i en un procés de ruïna progressiu que afecta totalment el seu absis central i tot el sector de ponent, del qual, recentment, ha caigut una part del campanar, encara sencer fa uns quinze anys.

Es tracta d’un edifici d’una nau, amb un absis rectangular a llevant, molt allargassat, que substitueix la capçalera original, probablement formada per un absis rectangular; no conservem cap evidència d’aquesta capçalera i caldria l’exploració arqueològica per saber-ne les característiques. L’absis actual era cobert amb volta de canó de perfil semicircular, totalment arruïnada, i obert a la nau per un arc triomfal de poc relleu, lleugerament apuntat, però totalment deformat actualment. Prop de l’absis central es troben dues capelles rectangulars, cobertes amb sengles voltes de canó de perfil semicircular, adossades als costats nord i sud de la nau que, tot i una certa aparença de coetaneïtat amb l’obra principal, són clarament adossades i posteriors al conjunt bàsic de l’església, com pot apreciar-se perfectament en la unió de la capella nord amb el mur de la nau.

La nau és coberta amb una estructura d’embigat sobre encavallades i amb un cel ras d’enllistonat enguixat. Aquesta estructura de coberta i cel ras no correspon a l’obra original, de la qual ignorem el sistema de coberta, tot i que és raonable de suposar que es tractava d’un embigat, que hauria estat substituït arran de la sobreelevació que tingué el cos de la nau, encara en època medieval, i que modificà totalment el volum de l’església fent-lo desproporcionadament alt, circumstància que s’accentua per la presència del campanar d’espadanya de dos ulls, ara arruïnat, que corona la façana de ponent.

La porta, en arc de mig punt, realitzada amb carreus de gres vermell que destaca poderosament en el parament, s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. A la façana oest hi ha una finestra, de gran obertura, paredada i invisible interiorment, fet que no ens permet d’escatir-ne la data i les característiques formals. A la capella nord hi ha una finestra d’una sola esqueixada en el seu mur nord, mentre que a la capella sud hi ha una finestra de característiques semblants en el mur oest. A l’absis es conserva només una finestra, de doble esqueixada, amb llinda monolítica, retallada en arc, que sembla reaprofitada, probablement de l’obra anterior.

A la part sobrealçada de la nau, en el seu mur nord, es conserven sis espidieres, que permeten de suposar que l’ampliació de la nau tingué funcions defensives.

L’aparell de la part baixa de la nau és de lloses primes i allargassades, disposades horitzontalment de manera molt ordenada, amb dues filades en opus spicatum a la part baixa del mur nord. A partir d’un cert nivell, perfectament marcat, que assenyala el punt del ràfec original, es produeix el canvi d’aparell que identifica l’ampliació de l’edifici. L’aparell de la part alta és de carreu granític disposat regularment, amb una única filada d’opus spicatum, totalment aïllada a la part alta del parament del mur sud.

Les capelles i les parts refetes, com també la sagristia afegida a l’angle sud-est, són fetes amb un aparell de reble que contrasta amb els paraments més ordenats dels murs més antics.

A manca de precisar les característiques tipològiques i formals que avui ens són desconegudes, per les seves condicions constructives podem situar la primera fase de la construcció dins les formes arquitectòniques pròpies del segle X, i la sobreelevació entre el segle XI i XII, com a obra rural, mentre que les ampliacions han d’ésser posteriors al segle XIV o XV, moment en què es produí una reforma interior de la qual es conserva una mènsula de fusta encastada al mur nord de la nau

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim NABINERS (escrit també Navinés), ens diu el diccionari català València Balear : Etimològicament deriva del llatí *napinarios, derivat de napina, ‘lloc on es planten naps’ (cf. Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 18).

Al llarg dels anys he tingut ocasió de trobar-me amb vehicles que s'enduien teules i material de masies, esglésies,..., no he llegit mai que les forces de l'ordre públic, m'hagin aturat  cap.

L’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, només s’explica per l’odi visceral vers Catalunya  per part del REINO DE ESPAÑA