IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NABINERS, ADVOCADA A SANT SADURNÍ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-nabiners-ribera-durgellet

Llegia de  l’església parroquial  de Nabiners , advocada a Sant Sadurní al terme de  Ribera d’Urgellet, a l’Urgell sobirà.

Edifici és totalment abandonat i en un procés de ruïna progressiu que afecta totalment el seu absis central i tot el sector de ponent, del qual, recentment, ha caigut una part del campanar, encara sencer fa uns quinze anys.

Es tracta d’un edifici d’una nau, amb un absis rectangular a llevant, molt allargassat, que substitueix la capçalera original, probablement formada per un absis rectangular; no conservem cap evidència d’aquesta capçalera i caldria l’exploració arqueològica per saber-ne les característiques. L’absis actual era cobert amb volta de canó de perfil semicircular, totalment arruïnada, i obert a la nau per un arc triomfal de poc relleu, lleugerament apuntat, però totalment deformat actualment. Prop de l’absis central es troben dues capelles rectangulars, cobertes amb sengles voltes de canó de perfil semicircular, adossades als costats nord i sud de la nau que, tot i una certa aparença de coetaneïtat amb l’obra principal, són clarament adossades i posteriors al conjunt bàsic de l’església, com pot apreciar-se perfectament en la unió de la capella nord amb el mur de la nau.

La nau és coberta amb una estructura d’embigat sobre encavallades i amb un cel ras d’enllistonat enguixat. Aquesta estructura de coberta i cel ras no correspon a l’obra original, de la qual ignorem el sistema de coberta, tot i que és raonable de suposar que es tractava d’un embigat, que hauria estat substituït arran de la sobreelevació que tingué el cos de la nau, encara en època medieval, i que modificà totalment el volum de l’església fent-lo desproporcionadament alt, circumstància que s’accentua per la presència del campanar d’espadanya de dos ulls, ara arruïnat, que corona la façana de ponent.

La porta, en arc de mig punt, realitzada amb carreus de gres vermell que destaca poderosament en el parament, s’obre a la façana sud, prop de l’angle sud-oest. A la façana oest hi ha una finestra, de gran obertura, paredada i invisible interiorment, fet que no ens permet d’escatir-ne la data i les característiques formals. A la capella nord hi ha una finestra d’una sola esqueixada en el seu mur nord, mentre que a la capella sud hi ha una finestra de característiques semblants en el mur oest. A l’absis es conserva només una finestra, de doble esqueixada, amb llinda monolítica, retallada en arc, que sembla reaprofitada, probablement de l’obra anterior.

A la part sobrealçada de la nau, en el seu mur nord, es conserven sis espidieres, que permeten de suposar que l’ampliació de la nau tingué funcions defensives.

L’aparell de la part baixa de la nau és de lloses primes i allargassades, disposades horitzontalment de manera molt ordenada, amb dues filades en opus spicatum a la part baixa del mur nord. A partir d’un cert nivell, perfectament marcat, que assenyala el punt del ràfec original, es produeix el canvi d’aparell que identifica l’ampliació de l’edifici. L’aparell de la part alta és de carreu granític disposat regularment, amb una única filada d’opus spicatum, totalment aïllada a la part alta del parament del mur sud.

Les capelles i les parts refetes, com també la sagristia afegida a l’angle sud-est, són fetes amb un aparell de reble que contrasta amb els paraments més ordenats dels murs més antics.

A manca de precisar les característiques tipològiques i formals que avui ens són desconegudes, per les seves condicions constructives podem situar la primera fase de la construcció dins les formes arquitectòniques pròpies del segle X, i la sobreelevació entre el segle XI i XII, com a obra rural, mentre que les ampliacions han d’ésser posteriors al segle XIV o XV, moment en què es produí una reforma interior de la qual es conserva una mènsula de fusta encastada al mur nord de la nau

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

l’Antonio Moras Navarro  que va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat, retratava l’any 1987,  aleshores l'edifici encara estava dempeus.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15741

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Quan al topònim NABINERS (escrit també Navinés), ens diu el diccionari català València Balear : Etimològicament deriva del llatí *napinarios, derivat de napina, ‘lloc on es planten naps’ (cf. Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 18).

Al llarg dels anys he tingut ocasió de trobar-me amb vehicles que s'enduien teules i altres materials de masies, esglésies,..., no he llegit mai que les forces de l'ordre públic,  n'hagin aturat  cap. La meva percepció es que pel que fa al Patrimoni e Catalunya els malfactors tenen "barra lliure ". 

L’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, només s’explica per l’odi visceral vers Catalunya  per part del REINO DE ESPAÑA

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Sadurní  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern