https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-serreta-el-pont-de-claverol
No s’han
localitzat notícies històriques d’aquesta església.
Tanmateix, no es
pot descartar que les referències documentals de la parròquia de Sant Cristòfol
de Claverol corresponguin a aquesta església, encara que actualment la seva
advocació sigui la de la Marededéu, mal dita Santa Maria.
Aquesta
identificació és fonamentada per l’emplaçament de la capella, molt propera a
les ruïnes del “poble vell” de Claverol.
En aquest sentit,
doncs, la capella advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria de la Serreta podria haver estat
la parròquia medieval de l’antiga població de Claverol.
Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible imatges antigues de la capella i de la imatge de la Marededéu.
Quan al topònim ( tenim algunes reserves) :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=62443
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació