ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BELLVER, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME I A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA, PER INFLUÈNCIA HERÈTICA . LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA.

 Llegia de l'església de la vila de Bellver que  és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P. de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver. La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225. L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que gaudia d’una posició administrativa preponderant a la zona, tal com ja es recull en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu.

A partir del segle XVI la parròquia de Bellver aconseguí la preeminència sobre la de Talló fins al punt que els canonges de Talló es traslladaren a l’església de Bellver.

En l’actualitat, la parròquia de Bellver és cap de l’arxiprestat de la Batllia i el Baridà, dins el bisbat d’Urgell.


L’Església actual, d’estil gòtic, potser és la mateixa esmentada el 1271.

 Conservava la coberta de fusta original sobre arcs diafragmes abans d’un incendi que afectà l’església el 1897

 Fa pocs anys aquesta coberta li fou restituïda.




 El frontal d'altar del segle XIV es troba al Museu Episcopal de Vic (hi ha una reproducció a l'interior, a la dreta de l'entrada).



Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

https://www.turinea.com/es/cu/4-138-728/3-iglesia-de-sant-jaume-de-bellver-de-cerdanya.html

https://cerdanya.org/que-fer/turisme-cultural/patrimoni-cultural/bellver-de-cerdanya/sant-jaume-de-bellver/

 El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu, l'apòstol Sant Jaume i tot l'estol celestial, elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies 


Comentaris