EXERCICI DE MEMÒRIA . ISRAEL

 

Israel era un  país jove, nascut però de violències, crims , cendres,..,  i  per a molts dels jueus que fugien d’Europa d’esperança, els carrers bategaven amb la força de milers de vides noves. Entre aquells que havien sobreviscut a l’infern, alguns portaven cicatrius invisibles, records que cremaven més que qualsevol ferida física.

 

El doctor Samuel Levin era un d’aquests homes. Havia arribat a la nova terra amb una maleta vella i una mirada que sovint es perdia en el passat. Al gueto, havia estat obligat a formar part de la policia jueva, l'Ordnungsdienst, una elecció que mai havia volgut fer, però que havia acceptat per protegir la seva família. Cada nit, els rostres dels que no havia pogut salvar el visitaven en somnis.


Amb els anys, Samuel es va convertir en un metge respectat, ajudant a construir el sistema de salut d’Israel. Però el passat no descansa mai. Un dia, una carta anònima va arribar a les seves mans:

 

"Els qui han sobreviscut han de recordar. Però també han de ser jutjats?"

 

La carta el va sacsejar. Sabia que no era l’únic. Altres antics membres de l’Ordnungsdienst havien trobat llocs en la nova societat, alguns en política, altres en negocis, molts en silenci. El país necessitava mans, cervells i cors disposats a reconstruir. Però la memòria col·lectiva era un riu profund, i de tant en tant, emergien preguntes incòmodes.

 

Un vespre, Samuel va decidir parlar. Va organitzar una trobada pública, on va explicar la seva història sense amagar res: les ordres que havia rebut, els dubtes, les pors, els petits actes de resistència i també les vegades que havia fracassat. No demanava perdó, només comprensió.

 

Aquella nit, la sala va quedar en silenci. Algú va plorar. Algú va marxar. Però molts van entendre que la història del seu poble era feta de llums i ombres, de supervivència i dolor, de decisions impossibles.

 

El país va continuar creixent, amb la memòria com a guia i advertència. I Samuel, tot i el pes del passat, va trobar una mica de pau, sabent que la veritat, per dolorosa que fos, era el primer pas per construir un futur millor.


Samuel, i molts dels  que havien estat membres de l’Ordnungsdienst, està horroritzat, el NOU Israel, emprà, amb més i millor elements tècnics, els mateixos mètodes que els nazis. 


Comentaris