En una petita ciutat, la Marta va necessitar una consulta mèdica urgent pel
seu fill. Va anar al centre de salut local, s’hi va trobar però, amb una llarga llista d’espera. El personal li
va explicar que, des que la gestió sanitària va passar a dependre de la
comunitat autònoma, els recursos no s’han redistribuït bé. Cada comunitat
autònoma té els seus propis protocols, sistemes informàtics i procediments, i
no sempre es coordinen amb els de l’Estat central ni amb les altres autonomies.
La Marta va anar a la medecina privada.
Marta va intentar obtenir informació a través d’un portal web, però va
descobrir que havia d’utilitzar un portal diferent segons la comunitat autònoma
on vivia. A més, quan va preguntar per altres serveis públics, com l’educació o
els serveis socials, va notar que tots funcionaven de manera semblant: cada
autonomia gestionava els seus propis recursos, sense compartir-los ni
coordinar-se amb les veïnes.
A causa d’aquesta fragmentació, molts serveis es dupliquen: hi ha
organismes públics a nivell autonòmic i a nivell estatal que fan funcions
semblants, però sovint no es comuniquen entre ells. Això fa que els recursos es
dilueixin, que els tràmits siguin més complicats i que els ciutadans hagin de
fer front a més burocràcia i menys eficiència.
La Marta va pensar que, si les administracions poguessin treballar de
manera més coordinada i amb menys duplicitats, els serveis públics serien més
ràpids, accessibles i d’una qualitat més alta. Però, de moment, la realitat era
que la fragmentació i la duplicitat d’organismes dificultaven l’accés als
serveis que tothom necessita.
Aquesta història il·lustra com l’organització autonòmica, si bé reconeix el
dret a l’autonomia de les regions, pot comportar ineficiències i insuficiències
en els serveis públics quan no hi ha coordinació i es dupliquen funcions i
recursos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació