PODEN TORNAR LES CAIXES D’ESTALVI?

 

El govern del Partit Popular, sota la presidència de Mariano Rajoy, va impulsar una sèrie de mesures de reestructuració del sistema financer que van tenir un impacte decisiu les caixes d'estalvi. Aquestes entitats, històricament arrelades al territori i amb una funció social vinculada als seus clients i a la comunitat, van veure com el seu patrimoni –en puritat propietat col·lectiva dels impositors i de la societat civil– era transferit, sovint a preus molt inferiors al seu valor real, a bancs privats, amb l’argument de garantir l’estabilitat financera. Aquest procés va suposar, de facto, la privatització d’un patrimoni que pertanyia als clients i a la societat, sense que aquests tinguessin cap capacitat de decisió ni  rebessin  cap contraprestació, ben al contrari, la decisió comportava deixar desateses amplies capes de població.

Es planteja una reclamació col·lectiva impulsada pels antics clients de les caixes d’estalvi, associacions de consumidors i entitats de la societat civil. Aquesta reclamació es basaria en els següents arguments:

El patrimoni de les caixes d’estalvi tenia una naturalesa col·lectiva, i la seva privatització va suposar una pèrdua injustificada per als seus veritables propietaris: els impositors i la societat.

El procés de reestructuració es va fer sense transparència, sense consulta als afectats i amb una valoració patrimonial opaca i, sovint, perjudicial per als interessos col·lectius.

Es podria al·legar una vulneració de drets fonamentals, com el dret de propietat i el dret a la tutela judicial efectiva, així com una possible responsabilitat patrimonial de l’Estat per mala gestió del procés

un tribunal  just, imparcial , amb  autèntica foravio jurídica i tècnica podria dictar una sentència condemnatòria que obligués a:

Reconèixer la il·licitud del procés de privatització del patrimoni de les caixes d’estalvi.

Restituir, en la mesura del possible, el patrimoni espoliat a entitats de nova creació amb participació col·lectiva i finalitat social, sota control públic o de les comunitats locals.

Establir compensacions econòmiques per als antics clients i impositors perjudicats per la pèrdua del seu patrimoni col·lectiu.

La  sentència suposaria un precedent històric i obriria la porta a la recuperació d’un model de banca social, arrelada al territori i orientada a l’interès general, trencant amb la dinàmica de privatització i concentració bancària que va caracteritzar la gestió del PP.

El tribunal trasllada l'assumpte al Tribunal Penal Internacional, perquè valori endegar una acció contra el PP