Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i
poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del segle
xx
Arrestat l’any
1944 , sense judici ni sentència, fou empresonat vuit anys a la presó Model de
Barcelona.
L’any 1950, pintà uns frescos a la quarta galeria de
la presó tot taral·lejant «Angelitos negros» en homenatge als presos i a la
seva patrona que ho és també de la ciutat, la Verge de la Mercè, a una cel·la
propera a les dels condemnats a mort.
La cel·la serví d'oratori i és coneguda com la
Capella Gitana per raó de la pell bruna que caracteritza tots els personatges
representats.
Aquesta obra fou tapada per una mà de pintura
aplicada per raó d'un criteri d'higiene decidit per l'administració
penitenciària a finals del segle XX
Morí el 1956 poc
després de sortir de la presó.
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació