L’ESGLÉSIA DEL REMEI DE MÓRA LA NOVA S’INSPIRA EN LA DESAPAREGUDA CAPELLA FRANCESA DE BARCELONA, OBRA DE L’ARQUIRECTE ENRIC SAGNIER VILLAVECCHIA?. RIBERA D’EBRE

 

El rector de Móra la Nova que feia aixecar l’Església de la Mare de Déu del Remei de Móra la Nova, dita també  església nova, i/o església parroquial  va ser  mossèn, Joan Fuster Cuyàs (Barcelona, 1883-Móra la Nova, 1962)?.

Trobava una referència a Mossèn Joan Fuster Cuyàs, a la publicació;  Evarist Feliu, un capellà empordanès entre joves i presoners, de Josep Clara i Resplandis (Girona, Gironès, 1949) Departament d’Història i Història de l’Art. Universitat de Girona

21. antiguo Capellán del Cuerpo de Prisiones de la Cárcel Provincial de Gerona

21. El capellà al·ludit era mossèn Joan Fuster Cuyàs (Barcelona, 1883-Móra la Nova, 1962), que fou empresonat, condemnat a mort (5 de maig de 1939) i indultat, gràcies a la intervenció del bisbe.

https://www.boe.es/gazeta/dias/1945/12/07/pdfs/BOE-1945-341.pdf

ORDEN de 30 de noviembre de 1945 por la que se da de baja en el Cuerpo de Capellanes de Prisiones al Rvdo señor don Juan Fuster Cuyás.

limo. S r .: Vista la copia de la sentencia, autorizada por el Jefe de la Sección de (Libertad Condicional de la Dirección General de Prisiones, acreditativa de la sentencia recaída sobre don  Juan Fuster Cuyás, Capellán del  Cuerpo de Prisiones,

• Este Ministerio, de acuerdo con el artículo 458 del vigente Reglamento de  los Servicios de Prisiones, ha dispuesto dar de baja en el referido Cuerpo al citado Capellán.

Lo que comunico a V. I. para su conocimiento.

: Dios guarde a V. I. muchos años.

Madrid, 30 de noviembre de 1945. —

P. D., I. de Arcenegui.  limo. Sr. Director general de Prisiones

https://buscar.combatientes.es/resultados/Juan/Fuster/CUYAS

Ens agradarà tenir noticia del procés administratiu que el portava del Bisbat de Girona,  a l’Arquebisbat de Tarragona.

M’explicava  l'Edu de la Biblioteca de Móra la Nova;   mossèn Joan Fuster va ser l'artífex de l'obra, portada a terme amb el "Jornal de Vila". Trasplantà una basílica romana en miniatura a Móra la Nova, amb una llargada de 35 metres i una alçada de 13.5 metres.

L'antic temple es trobava a la Plaça de la Verdura i fou derruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMORÀTIC de la II República  , pedra a pedra, fins als fonaments  de manera obligada, per la gent de dretes del poble. L'excusa va ser que calia fer la plaça més gran.

Les enrunes de l'Església van ser traslladades per reomplir el terraplè de l'actual Passeig Mossèn Joan. La casa de l'Abadia va passar a ser de l'Ajuntament.

Per la poca informació que trobava de mossèn Joan Fuster Cuyàs (Barcelona, 1883-Móra la Nova, 1962), no tenia coneixement d'arquitectura, el podríem doncs considerar PROMOTOR . El treball a Tomb de Vila era MOLT habitual, de segur però, que hi havia algú que va fer el disseny de l'església, de l'ajuntament ,... , parlem al setembre. Bones vacances

Sempre he sentit a dir que el disseny es copiat idèntic d'una església de la província de Barcelona. Parlem al setembre. Bon estiu.

Si existeix l'església de Barcelona, ja sabrem qui va ser l'autor del projecte.

Trobava a l’excepcional blog,  https://barcelofilia.blogspot.com/2014/08/capella-francesa-del-carrer-bruc-1912.html  , enderrocada l’any 1973 a les acaballes del període com alcalde [19 de marzo de 1957   17 de mayo de 1973]de José María de Porcioles Colomer (Amer, Gerona; 15 de julio de 1904-Vilasar de Dalt, Barcelona; 3 de septiembre de 1993)  , hi ha  força semblances, oi?. 

L’autor de la Capella Francesa va ser l’arquitecte  Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), Primer  marquès de Sagnier, que acabaria el seu fill Josep Maria Sagnier Vidal (Barcelona 1890-1978)  Segon marquès de Sagnier

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11544

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/04/que-en-sabeu-de-lesglesia-parroquial-de.html

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.