ABADIA DE SANT MARTÍ DE RIELLS, O DE MN. PERE RIBOT. RIELLS I VIABREA. EL MONTSENY JUSSÀ.

 

Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, la nostra destinació en aquesta ocasió era l’anomenada Abadia de sant Martí del Riells del Montseny.

L’església, modernament restaurada, és d’origen romànic i pertangué al bisbat de Barcelona fins el 1957; té un portal amb arquivolta, dos capitells amb motius florals i campanar d’espadanya. Esmentada l’any 878, l’obra podria datar de la segona meitat del segle XII

L’abat de Montserrat,  Aureli Maria Escarré i Jané , bon amic i col•laborador de mossèn  Pere Ribot, l’anomenava sempre com a “abat dels abats”, per això l’ermita s’anomenà abadia.

Per l’indret al llarg del període 1941 – 1997 hi van passar personatges notables : . Pere Casaldàliga, Vicenç Ferrer, la mare Teresa de Calcuta, Carles Riba, Marià Manent, Salvador Espriu, Pau Casals o l’abat Escarré de Montserrat; faig omissió conscient dels polítics – de tots els colors – que pujaven per acreditar el seu ‘ pedigrí democràtic ‘.

Aquí  Mossèn Pere Ribot hi va fer les seves famoses misses en català durant la postguerra, quan estaven prohibides, a més de diverses trobades de literats, jornades de resistència antifranquista, Jocs Florals o concerts de música tradicional catalana. D’aquell temps es recorda la frase de mossèn Pere: “Poden arranar, però no desarrelar”.

 El Josep de Can Montsant, avui Hostal Bell-lloc, ens facilitarà l’accés al cementiri de Riells, on d’una manera senzilla, com ell va voler, a terra i al costat d’un arbre descansen les despulles de Mossèn Pere Ribot. En el petit fossar  s’hi troben també  les restes de la  mare i la seva germana .

A la plaça on hi ha l’ermita, a mà dreta, s’hi pot veure un pedró amb un vers de Pere Ribot:

“Entre terra i cel he enfondit la rel en l’eternitat i prenc humitat, sense aris ni mur a la vida breu soc arbre de déu i silenci pur”.

Recollides les imatges ens arribem fins a l’Hostal Bell-lloc per agrair – com cal – la gentilesa del Josep; assumim gustosament el deure de fer-li arribar un exemplar en paper d`aquest relat.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/01/goigs-sant-marti-riells-del-montseny-la.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-riells-riells-i-viabrea

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/les-cascades-de-mn-pere-ribot-riells.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26968

Que Sant Martí que es partia la capa amb els més pobres i mossèn  Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 1908 — Girona, Gironès, 24 d’agost de 1997) elevin a  l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional , perquè s'aturi el genocidi de Palestina i d'arreu del món on les majories practiquen l'ofec sistemàtic de les minories ètniques i/o culturals. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern