Fa anys i panys que maldem per aconseguir un inventari dels edificis
escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, això de l’educació pública n ha estat mai una
prioritat per al REINO DE ESPAÑA, i si curiosament per a Catalunya i àdhuc per l’església catòlica
catalana, recordeu que als que ajudaven al prevere en els actes religiosos se’l
coneixia com l’escola – el que va a
escola en la llengua catalana, del tot plaent a les orelles del bon Déu - , al
REINO se’ls anomenava MONAGUILLOS
L'edifici es compon de tres cossos separats per murs que actuen com a parets mestres i disposades de manera perpendicular respecte al carrer. A la planta baixa, la part central acull el vestíbul que dibuixa dos arcs separats per una columna, una de les quals dona accés a l'escala que puja al pis noble. A banda i banda hi ha l'espai que acollia les aules de nens i nenes. Al pis principal, orientat a llevant, hi ha el saló de plens, l'habitatge del secretari i la resta està dividit en diverses sales o despatxos. La façana principal està dividida en tres cossos, el central acull l'accés a la planta baixa i a la superior el balcó que es correspon al despatx de l'alcalde amb un balcó de ferro colat. Als costats els finestrals estan agrupats de dos en dos coberts per un guardapols de motllura senzilla. Tant la façana principal com les dues laterals estan coronades per una cornisa suportada per petites mènsules i l'escut amb la data 1894 corona l'edifici.
En la part longitudinal de l'edifici, o en el lateral esquerre, es produeix
una similar reproducció dels elements tant en la planta baixa com en el primer
pis, amb tres obertures individuals projectades amb guardapols respectivament.
En aquest primer pis, s'observa la prolongació del fris i la cornisa, o sigui
que aquesta no es limita a la part frontal, sinó que es prolonga en ambdós
laterals, però no en la façana posterior. En aquest sector esquerre, es troba
ubicada en el basament de l'edifici, una font de petites dimensions. Cal
remarcar que el sector dret, contempla la mateixa articulació i distribució
dels elements que el sector esquerre, amb l'única particularitat que recull el
portal d'accés a la biblioteca, la qual es troba compresa, per tant, en l'espai
físic del mateix ajuntament.
La planta baixa de l'edifici ha tingut diverses funcions, primer va ser
escola, després sala de cinema, gimnàs i finalment una part es convertí en la
biblioteca municipal i l'altra en Sala de Plens.
El projecte definitiu de l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848
– 1938) es basa en el de Martí Sureda i Vila
(Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947), però en redueix les
mides, ja que de tres pisos d'alçada passa a dos i de 9 obertures passa a
tenir-ne cinc.
Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya
anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i
dades a l’email castellardiari@gmail.com
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.webp)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació