Fa anys o panys
que maldem per confegir un inventari d’edificis escolars de Catalunya, anterior
i/o coetanis a la dictadura franquista.
Hem de dir que esperàvem
més col·laboració, tant per part de la
ciutadania, com dels que diuen tenir “ vocació de servei públic”, dita
queda.
Està clar que
col·lectivament i més en aquestes terres allunyades de la conurbació barcelonina,
moltes persones – sense ser-ne prou conscients – han desenvolupat la síndrome d'Estocolm, que explica per què un ostatge o víctima d'una
relació d'abús desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador.
Durro fins al
1965 havia estat municipi independent. Aquell any fou unit a Barruera, i, ja en
la nova unitat administrativa, canvià el nom el 1996 pel de la Vall de Boí.
Com és mal costum, no forma part de la llista de monuments de wikipedia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alta_Ribagor%C3%A7a#La_Vall_de_Bo%C3%AD
Si existeix, no trobàvem el Cataleg de Patrimoni de la Vall de Boí
Ens calen dades i
imatges de l’estudi de Durro, i fotografies de l’època en que exercia com a
centre docent, ho esperem amb ànsia a l’email castellardiari@gmail.com
El sostre demogràfic de la Vall de Boí s'assolia al cens de 1877 amb 1592 ànimes, i el sòl demograic al cens de 1981 amb 526 habitants de dret, es tanca l'exercici 2024 amb 1.116 veïns; costa trobar " aborígens" , i als nouvinguts això del Patrimoni històric els rellisca.
Amb l'ajuda d'algun ribagorçà havíem anat publicant:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació