https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellus
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2966
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bellus
La primera vegada que s'esmenta la capella de Bellús és a l'Amillarament
d'Avià de 1862 com a propietat de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, el
molí de Ballús, la Serra de Ballús, el Collet, Terradelles i La Plana.
Possiblement la construcció de la capella coincidís amb la remodelació de 1770,
quan es va fer la sala i habitacions principals, coincidint temporalment amb el
final del barroc a la comarca.
No es conserva cap imatge, ja que van ser cremades en els dies foscos que
seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general
Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi que
els historiador feixistes batejaven com “Guerra Civil “
La capella era dedicada a la
Marededéu, mal dita Santa Maria , per influència nefanda dels ocupants que
persisteixen en l’heretgia,
negant allò que s’acordava al Concili d’Efes de l’any 431.
Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Els catalans – des de sempre – entenem , d'acord amb allò que s'acordava al Concili d'Efes , que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... , continuen en llibertat
Les eleccions d’Extremadura venien a confirmar el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE de la “ milana bonita “
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació