CÀNCER. CAMINS D’ESPERANÇA

 

El doctor Ferrer va revisar per darrera vegada els resultats abans d’entrar a la consulta. Sabia que aquell moment requeria temps, calma i empatia. Havia après a aplicar el protocol de Robert Buckman i Walter Baile: les sis etapes de l’SPIKES , una guia per comunicar amb respecte i humanitat.

Abans de fer passar la pacient, el doctor es va assegurar que ningú interrompés la visita. Va apartar l’ordinador, va preparar unes cadires a la mateixa alçada i va respirar profundament. La senyora Rovira, de 58 anys, entrà amb el seu marit, amb el rostre serè però preocupat.

—Senyora Rovira —va començar ell—, voldria que expliques  què sap fins ara sobre les proves que li hem fet.

Ella va respondre amb prudència:

Em van dir que havia un nòdul,  i espero que no sigui res greu.

—Vol que li expliqui els resultats amb tot detall? —preguntà el metge.

Ella afirmà amb el cap.

El doctor ho va dir amb un to pausat:

—Les proves confirmen que es tracta d’un tumor maligne. És un càncer, però,  el coneixement mèdic actual ens dóna opcions de tractament molt bones.

La paraula càncer va ressonar en el silenci.

La senyora Rovira va quedar muda, amb els ulls plens de llàgrimes. El doctor no va dir res durant uns segons; simplement li va oferir un mocador i va permetre que prengués aire.

—Entenc que sigui un cop dur —va dir amb veu suau—. És normal sentir por o ràbia. Però no està sola: l’acompanyarem en tot moment.

Quan la pacient es va sentir més tranquil·la, ell continuà:

—Podrem iniciar un tractament combinat de cirurgia i quimioteràpia. L’objectiu és controlar i eliminar la malaltia. A més, hi ha recerques molt prometedores que estan millorant les opcions cada any.

La senyora Rovira va respirar profundament.

Suposo que no puc triar la notícia, però sí com reacciono —va dir finalment—. Faré el tractament. I espero que la ciència segueixi avançant.

No podem – ni volem -  negar-ho, cal  passar per dies difícils, de negació, de còlera i tristesa, fins que arriba  l’acceptació.  I aleshores cal afegir a la nostra energia personal ,  la confiança en l’equip mèdic que  serà  essencial en el tractament.

L’esperança no és una il·lusió, és sense cap mena de dubte un motor per viure.

 

Comentaris