Trobava una fotografia publicada pel Salvador Vialcanet Ridao , de les restes de la
demolició de l’església de Jesús i Maria de Can Tunis que estava vinculada al nucli de barraques conegut
com Jesús i Maria, a tocar del cementiri del Sud-oest i del Morrot, dins
l’antic barri de Can Tunis a la Marina de Sants (Barcelona), i avui està
totalment desapareguda per l’ampliació del port i la Zona Franca.
El nucli de barraques Jesús i Maria es va formar a finals dels anys
quaranta en terrenys municipals vora el cementiri del Sud-oest, com a part de
l’expansió de l’habitatge precari a la Marina de Sants i Can Tunis.
El 1964 ja hi vivien unes 3.600 persones, majoritàriament treballadors, i
el sector es coneixia precisament com Jesús i Maria, topònim que va donar nom també
a l’església/parròquia de la zona.
La progressiva urbanització de la Zona Franca i l’ampliació del port (a
partir de 1966) van iniciar el procés de desmantellament de les barraques de
Jesús i Maria i de tot el vell Can Tunis obrer, inclosa l’església; el conjunt
barraques‑barri‑temple queda ja descrit com “un món desaparegut”.
Si varen existir, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i per descomptat imatges del temple abans de la demolició, en demanarem imatges al :
Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )
El darrer gran nucli de població de Can Tunis va ser desallotjat entre 1970
i inicis dels vuitanta, i el poblado experimental de Can Tunis (Can Tunis Nou),
creat el 1979 per reallotjar famílies —moltes d’ètnia gitana—, fou finalment
enderrocat l’any 2004 per donar pas a l’ampliació de les instal·lacions
portuàries; en aquell moment ja no restava rastre de l’església de Jesús Maria.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA , d'Iran, ,... , continuen en llibertat
Les eleccions d’Extremadura venien a confirmar el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE de la “ milana bonita “
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació