INSTITUT DE BATXILLERAT. JAUME VICENS VIVES. GIRONA

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=12&pos=112

Es tracta del rimer institut de nova planta de la ciutat que substituïa al que s'havia habilitat el 1845 a les dependències de l'antic convent de caputxins del carrer de la Força. El nou edifici se situa en un terreny esglaonat a les Pedreres, en els terrenys destinats a l'escola Prat de la Riba, que no es va realitzar.


Segons l'informe de l'arquitecte Josep Maria  Claret Rubira  el projecte es va concebre per un solar de forma allargada, i es va resoldre amb blocs situats escalonadament que s'acoblen a les característiques del terreny i a les necessitats de sol i orientació. En un principi existia una separació de sexes: L'Institut masculí ocupava quatre plantes i tenia 17 aules, laboratoris, classe gràfica, gimnàs i serveis. El femení tenia tres plantes, amb 10 aules, gimnàs, classe de dibuix, Escola-llar, laboratori, classe de música, de labors, de tall i confecció i cuina, sala de professors i serveis. Els dos instituts es comunicaven per el bloc d'administració. A la planta de semisoterrani hi havia els serveis annexes com menjadors, serveis mèdics i aparcament. El bloc central allotjava la sala d'actes, amfiteatre, escenari etc. en un extrem hi havia una capella amb accés des de l'exterior ens agradarà rebre’n imatges i tenir noticia de l’advocació que si venerava a l’email castellardiari@gmail.com

El projecte era qualificat de línies simples i modernes.




La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi? 


 

 

Comentaris