L’abús de “deixar-s’hi la pell” en boca de polítics banalitza una expressió
que, en català genuí, remet a morir o a perdre-ho tot, i no simplement a
“esforçar-se molt”. En aquest sentit, parlar d’ècdisi és pertinent: la política
professional sembla més propera a mudar de pell i sobreviure que no pas a
jugar-s’hi realment la vida.
“Deixar-hi la pell” té, històricament, el sentit de morir, perdre la vida o
arruïnar-se del tot en una empresa.
L’ús metafòric modern com a simple “esforçar-s’hi molt” és un calc del
castellà “dejarse la piel (en algo)”, que desfigura el camp semàntic original
L’ècdisi és el procés biològic pel qual molts artròpodes es desprenen de la
cutícula o exosquelet per poder créixer, deixant enrere una exúvia buida.
Sánchez se dejará "la piel" para lograr más acuerdos y superar el bloqueo de la oposición
García-Page: "Me voy a dejar la piel para que intente haber en España presupuesto del Estado"
La metàfora és transparent: la política de partit practica una ecdisi
constant —de sigles, de relats, fins i tot d’ideologies— mentre el nucli de
poder conserva intactes les seves funcions i privilegis.
Quan una casta política, blindada per sous, aforaments i portes giratòries,
proclama que “s’hi deixa la pell”, el desencaix entre paraula i realitat esdevé
obscè: la pell que es crema acostuma a ser la dels de sota, no la d’ells.
En un català menys contaminat, com diria l'Ermessenda de Valrà, hi ha tot un repertori d’expressions per
designar l’esforç sense usurpar el territori de la mort: “hi posaré el coll”, “
“faré mans i mànigues”, “m’hi trencaré les banyes”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació