L'estil o penal "Panenka" és una tècnica de llançament des del punt de penal caracteritzada per enganyar el porter, fingint un tir fort per després acariciar suaument la pilota, elevant-lo (punxant-lo) pel centre de la porteria. Requereix gran fredor, precisió i audàcia, ja que si el porter no es llança, sol aturar la pilota fàcilment.
L’estil “Paneque” il·lustra la política que prefereix el control del relat
a l’audàcia del gest: el risc es distribueix en comissions, plens i pactes, de
manera que gairebé mai no hi ha un sol instant de responsabilitat absoluta
davant del “porter”.
Molta política local i comarcal (inclosa la de figures sorgides d’entorns
com el Gironès i municipis com Llagostera, marcats per transformacions
industrials i migratòries al llarg del segle XX) ha funcionat en clau
“Paneque”: gestionar l’atzucac, ajornar decisions, prioritzar la governabilitat
i les quotes internes sobre la ruptura simbòlica.
L’estil “Panenka”, en canvi, concentra tota la responsabilitat en un segon:
no hi ha titulars, només la pilota que o bé entra o bé queda morta a les mans
del porter, i això el fa radicalment més exposat, però també més honrat en la
seva nuesa.
El “Panenka” seria, políticament, aquell referèndum real, aquella
desobediència efectiva o aquella renúncia al càrrec que assumeix totes les
conseqüències; per això gairebé no es practica: si el “porter” de l’Estat no es
llença, l’intent queda en evidència i el cost recau sencer sobre qui ha xutat.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació