El nazisme va representar una aberració històrica única per la seva
voluntat sistemàtica d’exterminar tot un poble. No hi ha context ni
justificació que pugui relativitzar allò. Dir que Hitler “no s’equivocava” és
una afirmació perillosa, perquè normalitza un crim absolut contra la humanitat,
un mal sense excusa possible. En qualsevol època, pensar que l’assassinat
massiu és una solució només reprodueix l’espiral de barbàrie.
Ara bé, reconèixer això no impedeix condemnar amb la mateixa força —i amb
tota la raó— la política assassina i corrupta de governs actuals com els de
Netanyahu o Trump. Quan un estat que fou víctima del genocidi es converteix en
botxí, sorgeix una tragèdia moral. L’opressió contra el poble palestí, la
destrucció massiva i les morts civils no són cap “defensa”, sinó crims que
vulneren el dret internacional i la dignitat humana.
El que cal, més que mai, és recuperar el sentit de la humanitat universal:
cap poble no és superior ni més digne que un altre. La memòria de l’Holocaust
hauria de servir per evitar que mai més es repeteixi res semblant —vingui de
qui vingui—, no per justificar nous horrors sota altres banderes.
Com deia Primo Levi (Turín, 31 de julio de 1919-Turín, 11 de abril de 1987), copiant, segur que sense saber-ho, el que ja es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà, :
“ quan una persona home/dona, és perseguit per ser diferent, el món sencer
és responsable.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació