ENS VOLEN MUTS

 

Hi ha silencis que no neixen de la ignorància, sinó del càstig. Quan l’Estudi de la Masia Catalana s’estroncà sota el jou dels sediciosos feixistes, Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872^[1] - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) no va tornar mai a Catalunya per la seva posició irreductible en contra del règim franquista, tot i l'oferiment de la Sociedad Metereológica Española de reprendre els seus estudis científics a Espanya.  Dissortadament .no fou només la recerca arquitectònica la que morí: fou una manera d’entendre el país, una forma de parlar i recordar-lo. Els vencedors volien un territori sense veu pròpia, sense pedra ni paraula que contradigués la seva imposició uniforme.

 L’Enciclopèdia del Romànic, fou al ensems un  intent obstinat de recuperar el fil del temps, i patí tota mena d’entrebancs, no fou el més petit la manca de finançament, com tampoc el fet que la recerca es feia de forma voluntariosa, que es trobava sobretot en terres interiors de Catalunya ,  amb  traves i controls “ polítics “ , quan no amb l’absolut menyspreu “ hableme en cristiano “  dels que controlaven  el país.

Les llengües i  les cultures minoritàries, són tractades com “molèsties”  pels  monolingües, aferrats al seu genocidi administratiu: un assassinat sense sang, fet de decrets, manuals escolars i ridiculitzacions constants. El que abans era una oració d’alba, avui és una nota a peu de pàgina; el que era cançó compartida, ara és arqueologia sonora. Aquest abandonament és una ferida que supura encara en cada ermita sense història, en cada topònim esborrat, en cada pagès que renuncia a parlar amb la llengua que li va donar mare.

L’única esperança és  mantenir aquesta “ santa “ obstinació que pervivim: buscar les pedres, els mots i els gestos, per recordar que ens volien muts i, tanmateix, seguim enraonant, escrivint, lluitant,...

Ja es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà: 

la llibertat val més que tot l'or del món !

 

.