L’antic cementiri d’Olesa de Montserrat es va bastir el 1856, a partir d’un
projecte de l’arquitecte Josep Oriol i Mestres Esplugas, (Barcelona, 21 de
novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) ,
i es va beneir el 25 de març d’aquell mateix any.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-8
Es tractava d’un fossar que venia a substituir el que fins aleshores havia
estat associat a la parròquia de l’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa
Maria per influencia de l'Església herètica del REINO DE ESPAÑA, conegut també
de la CORRUPCIÓN, i ocupà uns terrenys
limítrofs amb l’actual carrer Hospital, on a mitjan dècada dels anys vuitanta
del segle XX encara es podia veure, a la finca número 3, la part superior de la
façana de la capella del Sant Crist, recinte relacionat amb l’antic fossar i on
apareixia en relleu la data de 1799 .
La casa situada al carrer de l’Hospital, 1, era coneguda popularment com
Cal Paltor, ja que hi vivia Sadurní Paltor i Pol, que era l’antic enterramorts.
Olesa tancava amb 24.966 habitants de dret l’any 2025. Trobar olesans, nascuts a Olesa, de pares, avis, besavis, rebesavis, olesans, és un fet quasi miraculós.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lantic-cementiri-dolesa-de-montserrat
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-8
https://www.olesademontserrat.cat/directori/equipaments/cementiri-de-can-singla
Que el Crist de la Bona Mort, aculli als finats del primer, segon i tercer fossar d'Olesa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació