ESCOLA PÚBLICA DE RIPOLLET. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

  

http://www.xtec.cat/ceip-anselmclave/festes/centenari2014/centenari2014.htm

Al cens de 1910 consten a Ripollet 1567 ànimes, es tancava l’any 2025 amb 39.897 habitants de dret.

No trobava constància que figues com la benefactora Maria Torras i la seva néta Encarnació Buxó – ens agradarà tenir noticia dels cognoms materns i del lloc i dat de naixement i traspàs a l’email castellardiari@hgmail.com -  que van fer la donació d'un edifici al carrer del Sol per la construcció de les Escoles Públiques l'any 1914, s’hagin tornat a repetir.

El 1931, es va construir un edifici annex destinat a les noies, mantenint però la separació dels sexes, en un edifici que correspon a la nau de pedra artificial.

 Les escoles públiques van ser una obra important de la Mancomunitat durant la Segona República.

Cap als anys 50, es va ampliar el conjunt escolar amb una segona nau paral·lel.

Entre els anys 60 i 70 s'afegien dues plantes al cos més antic, i finalment, el 1988 es van construir el parvulari.

El primer edifici, que dona al carrer del Sol, va ser projectat i construït entre 1912 i 1914 per encàrrec a l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 1877 – 1965) Eduard M.Balcells,  autor, entre d'altres de can Masachs, edifici on s'ubica l'actual Ajuntament.

 En la segona etapa, Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1888-11 de febrer de 1962) va construir l'edifici de nenes, a l'altra banda del pati.

 A la tercera, Josep Maria Martín Ponchon  - ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ) -  va ampliar els dos edificis, amb l'aixecament de diverses plantes, però respectant la primera construcció.

https://www.youtube.com/watch?v=RrWzn4dEfMw

La darrera fase constructiva la va dur a terme Jordi Fortuny Aguiló, Arquitecte municipal de Ripollet a partir del 1986, - ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ) -  als anys 80 i 90 amb la construcció i posterior ampliació del parvulari.

 

Els gegantons de Ripollet,  Gonçal i Teresa van ser construïts l'any 1991 pel Manel Casserres i Solé (Solsona, 22 de juliol de 1957 - 30 d'abril de 2015)

 Representen dos mestres, Gonçal Bonilla  Martin (Santa Oliva, Tarragona, 1887 - Barcelona, 1952) Treballà a Ripollet des de l’any 1924, fins al 1933,  i Teresa Vila Arrufat  (Sabadell, 1892 - Barcelona, 1978), Treballà a Ripollet des de l’any 1923, fins al 1931.  Ambdós deixaren un inesborrable i gratíssim record.  

La dictadura degradava l'ensenyament fins a límits extrems : 

https://www.casamemorialasauceda.es/2024/07/02/del-frente-a-las-aulas-el-reciclaje-de-oficiales-del-ejercito-en-maestros-tras-la-guerra-de-espana/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/el-magisteri-com-boti-de-guerra-in.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar. Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri.

El teu gest pot fer-la viure per sempre. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes