CAPELLA DE SANTA EULÀLIA. RESIDÈNCIA BETÀNIA. SARRIÀ. BARCELONA

  

Jordi Mir i Valls (Bellvís, 1929 - Barcelona, 28 de setembre de 1993) era l’autor del projecte de la Capella per a la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, en col·laboració  amb Rafael Coll Pujol,, del que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com

Forma part d'un conjunt destinat a Casa d'Exercicis i consta de dues plantes, amb la inferior en semisoterranis destinada a Saló d'Actes i Capella a la planta superior, per a la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, actual residència Betània, per a la gent gran, AL Carrer de Sant Pere Claver, 19, Sarrià-Sant Gervasi, 08017 Barcelona

 

Fotografies.  Ramón Sales Encinas 

La seva estructura de formigó armat, destacant com a element característic la coberta penjant resolta íntegrament amb fusta. Està formada per catenàries a base de taulons de melis de 1,60 metres , veritables baules d'una cadena i plafons d'abebai, acabat amb una impermeabilització asfàltica. Els pilars de secció variable, a causa de les traccions de la coberta, donen una altra de les característiques de l'element estructural.

Adreçàvem una pregunta a Vitralls Bonet ;  Josep Maria Bonet (La Seu d'Urgell, 1903 - Barcelona, 1988) va ser l’autor dels vitralls de la capella de Santa Eulàlia a  la Casa Provincial de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, actual residència Betània, per a la gent gran?.

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/capella-filles-de-la-caritat-de-sant-vicenc-de-paul

Ens sembla profundament decebedor que no apareguin les dades de persones creatives.

El Jordi Bonet, em confirmava que els vitralls de la  Capella de les Filles de la Caritat, ara integrada a la Residència Betània.

https://www.youtube.com/watch?v=GAU1NQUZXsU

https://www.amctaic.org/taller-de-jmbonet/

Un dels possibles autors  podria ser el taller operava sota la denominació comercial de Raventós S.A., una empresa que es va consolidar com una gran referència en l'àmbit de l'art litúrgic.

Creació i especialització: Es va fundar a mitjans del segle XX a Barcelona. Es va diferenciar ràpidament per introduir i dominar tècniques innovadores per a l'època, convertint-se en una empresa pionera a Espanya en la fabricació de vitralls de formigó armat i ciment (la coneguda com a vidriera al cemento).

Període de màxima activitat: El seu moment daurat va comprendre les dècades de 1960 i 1970. Durant aquests anys van rebre grans encàrrecs institucionals i religiosos (com el de l'església de l'Esperit Sant de Barcelona l'any 1967), expandint fins i tot la seva producció a diferents punts d'Espanya i Amèrica (Estats Units, Veneçuela, etc.).

Responsable i col·laboradors del taller: Tot i funcionar com una estructura empresarial gran sota la direcció de la família Raventós i delegats tècnics com Pedro Sánchez González, el veritable motor creatiu dels vitralls van ser els artistes i mestres vidriers de renom que hi treballaven o col·laboraven.

El pintor i cartellista Llucià Navarro i Rodón (Barcelona, 19 d'abril de 1924 - Premià de Mar, 29 d'octubre de 2007) va ser el dissenyador principal de molts dels seus vitralls més cèlebres, treballant estretament amb grans teòrics com el liturgista mossèn Francesc Camprubí Alemany Barcelona, 1916 – Barcelona, 10 de març de 2008), germà de l’inoblidable Joan Capri.

Tancament: El taller Raventós va cessar definitivament la seva activitat l'any 1981, coincidint amb la davallada dels grans encàrrecs de l'art sacre d'estil postconciliar a Catalunya.

La capella (ubicada al recinte de Maria Reina, al Desert de Sarrià) va ser projectada l'any 1973 pels arquitectes Jordi Mir Valls Bellvís, 1929 - Barcelona, 28 de setembre de 1993) i Rafael Coll Pujol

 L'ús de vitralls abstractes integrats directament en paraments de formigó armat és exactament la línia artística i la tècnica (dalle de verre o vidriera de ciment) en què el Taller Raventós era el màxim exponent a Catalunya en aquella època. 

Descartem a Santiago Padrós Elías (Terrassa, 1918 – El Vendrell 1971)

Que santa Eulàlia elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna  pregària, Senyor; allibera el teu poble, del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. 

Amén !!!