CARLES III. EL PRIMER ESPECULADOR IMMOBILIARI. DEVOT FIDEL DE NUESTRA SEÑORA DE LA ESPECULACIÓN URBANISTICA

 

Hi ha decisions que la història presenta com a triomfs de la raó i de la higiene, però que, si es rasca una mica, deixen anar una olor més persistent que qualsevol cementiri intramurs. Carles III, amb la seva Il·lustració a la butxaca - "todo para el pueblo, pero sin el pueblo" - ,  i els “efluvis” a la boca, va decretar que els morts havien de sortir de les ciutats. Es  parlava de salut pública, de miasmes, de ciència emergent. Tot molt net, molt racional, molt europeu.

 

Però vet aquí que, en apartar els morts, es feia lloc als vius... i sobretot als interessos dels vius amb poder. Els antics fossars parroquials, situats en el cor mateix dels nuclis urbans, es convertien de sobte en espais disponibles, alliberats, susceptibles de nova vida. O millor dit: de nova rendibilitat.

 

És en aquest moment quan, potser sense voler-ho confessar, neix una devoció que ha travessat segles amb una vitalitat envejable: Nuestra Señora de la Especulación Urbanística. No té capelles, però té notaries. No té processons, però té plans urbanístics. I no promet salvació eterna, però garanteix plusvàlues immediates.

 

El discurs higienista va ser, en molts casos, l’encens perfecte per perfumar una operació de reordenació urbana que beneficiava determinats interessos. Els morts, silenciosos com sempre, no van protestar. Els vius, en canvi, van aprendre ràpid: darrere de cada reforma necessària pot amagar-se una oportunitat de negoci. I darrere de cada oportunitat, una temptació.

 

Avui, quan veiem com es redefineixen barris, es desplacen poblacions i es requalifiquen sòls amb arguments igualment impecables —sostenibilitat, modernització, regeneració—, potser val la pena recordar aquell moment fundacional. No perquè tot fos corrupció, sinó perquè la línia entre el bé comú i el benefici privat sovint és més prima del que admet el relat oficial.

 

Els cementiris van sortir de les ciutats. La mort, almenys simbòlicament, es va allunyar del centre. Però la cobdícia, aquesta, hi va arrelar amb una força que cap decret il·lustrat no ha aconseguit mai desallotjar.