https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/casa-de-lardiaca
Una de les antigues residències dels canonges de la seu de Barcelona, edificada damunt l’antiga muralla romana i reconstruïda, a la fi del segle XV, per Lluís Desplà i d’Oms, ardiaca major de Barcelona i succentor d'Elna (1506-1509) , que li donà aspecte de casal noble.
L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo (1490).
A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu , el 1870, l’arquitecte Josep Garriga va unificar les dues construccions i va convertir el pati interior en un claustre, afegint-hi l’ala de l’entrada.
Va ser restaurat el 1902 per Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) i el 1919 per Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 - Barcelona, 15 de maig de 1936). Aquestes intervencions van suposar canvis en finestres i portes utilitzant materials d’altres cases enderrocades. La remodelació de l’edifici va unir-lo a la veïna Casa del Degà. Això va suposar l’alteració i el trasllat de nombrosos elements originals. El pati es va convertir en claustre en aquestes reformes.
Posteriorment, el 1895, passa a ser la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que el 1902 encarregarà a Lluís Domènech i Montaner la decoració de l’edifici.
La bústia modernista de la façana la va afegir Domènech i Montaner i és obra d’Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917 .
La bústia és una metàfora sobre el funcionament de la justícia, alhora que del propi correu.
No farem "sang" parlant de la Justícia avui.
Des d’aleshores és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 27 de desembre de 1924
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació