SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA PLANA. PESSONADA. EL PALLARS JUSSÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

L'església de la Mare de Déu de la Plana es troba isolada al peu dels cingles de Pessonada, a un quilòmetre de la població. Es tracta d'una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat que arrenca de sengles arcs de descàrrega oberts als murs laterals i és reforçada per dos arcs torals, també de perfil lleugerament apuntat. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un estret arc presbiteral. De les tres portes de l'església, només en resta una d'oberta, les altres són paredades. La porta d'accés a l'església, d'arc de mig punt, és al centre de la façana de migdia. Les dues portes paredades també són d'arc de mig punt, una és a un extrem de la façana sud i l'altra a la façana de ponent. Pel que fa a les finestres, en trobem una al centre de l'absis de doble esqueixada. A la façana de llevant, per sobre l'arc presbiteral, n'hi ha una de cruciforme. A la façana de ponent hi ha la tercera finestra, molt alterada, que originàriament també devia ser cruciforme. I, finalment, a la façana de migdia trobem una finestra d'una sola esqueixada. A ponent hi ha una gran espadanya de dos ulls. Els diferents tipus de parament que presenta permet parlar de dues fases constructives consecutives iniciades a la segona meitat del segle XI.

Procedents d'aquesta església es conserven tres taules de pintura al tremp que sembla que formaven un baldaquí datat al segle XIII. Dues formen part del fons del Museo de Bellas Artes de Bilbao i la tercera d'una col·lecció particular.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24930

 Procedent de l’església de la Mare de Déu de la Plana hom conserva, en una casa particular de Pessonada, una talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu amb el Nen i que fa 27 × 11 × 7 cm. Les seves mides tan reduïdes —el Nen fa, només, 17 cm d’alçada— li atorguen un interès especial, ja que no n’hem trobat cap altra de tan petita entre les que es conserven a Catalunya.

Iconogràficament respon a la tipologia de les anomenades sedes sapientiae, ja que Maria esdevé tron del seu Fill. La Mare s’asseu en un banc, sense respatller, format per una taula sustentada per quatre muntants —a manera de columnetes de fusts i capitells llisos— que recolzen sobre una base rectangular lleugerament motllurada.

 

La figura de la Mare de Déu, disposada frontalment, és lleugerament inclinada endavant i, tot marcant una corba amb el cos, acull la figura del Nen Jesús. De rostre triangular, mostra unes faccions serenes. El cap va tocat amb un casquet, sense cap mena d’ornamentació aparent, que recorda les corones de tipus carolingi; a la part posterior s’aprecia un forat on segurament devia anar col·locada una corona de metall d’època posterior. El vel deixa veure part dels cabells que cauen per davant de les orelles, cobrint-les, i fent unes petites ondulacions. Va vestida amb una túnica vermella de coll rodó rivetejat en blanc; sota d’aquest una línia blanca imita el cordó que subjecta el mantell. La vora del vestit es decora amb una sanefa de dues línies blanques paral·leles, entremig de les quals s’inscriuen uns perlejats del mateix color. Al damunt duu un mantell blau que li cau fins a la meitat de les cames en forma de V, molt oberta, passant per sota dels braços tot embolcallant-los. Per sota de la túnica surten els peus, calçats amb una mena de sabates punxegudes de color fosc. Amb la mà dreta sosté la bola del món, amb la qual gairebé es confon, i amb l’esquerra fa el gest de sostenir el Fill.

 

La figura de Jesús, d’una grandària absolutament desproporcionada respecte la Mare, s’asseu lleugerament desplaçada vers la cama esquerra de Maria. Amb la mà dreta, molt gran, beneeix i amb l’esquerra subjecta el Llibre recolzant-lo, dret, damunt el banc. Presenta el mateix rostre triangular de la Mare, però no va tocat ni presenta corona. Va vestit amb una túnica de color rosat, d’ample coll rodó rivetejat en negre. Al damunt duu un mantell groc que li cau a manera de toga, tot cobrint-li el braç esquerre. El vestit s’ornamenta amb unes pinzellades semicirculars de color blanc i d’unes taques d’un rosa més pujat.

 

El seu estat de conservació és força bo, malgrat que algunes zones han perdut la capa pictòrica; això, d’altra banda, ha permès veure que el sòcol de la talla ha estat endrapat, la qual cosa té la funció de preparar la fusta abans de ser policromada; no sembla pas que la resta hagi rebut el mateix tractament.

 

Les característiques formals d’aquesta talla són el hieratisme, la desproporció en els cànons i, alhora, un cert desplaçament del Nen del centre de la falda de la Mare vers la seva esquerra; també cal destacar la insinuació gestual d’acolliment del Fill per part de Maria. Tot plegat, malgrat la dificultat que representa qualsevol tipus de classificació, acosta aquesta imatge a altres talles similars datades al final del segle XII. Hi ha, però, un element que la diferencia de les talles conegudes a Catalunya; es tracta del banc on s’asseu la Mare. Pel que coneixem, la tipologia de seients normalment varia de la cadira curul a l’escambell; en canvi, en aquest cas es tracta d’un banc sostingut per quatre columnes que l’acosten a models clàssics. Aquest seient té plasmació, fonamentalment, en representacions miniades. Així, en són exemple la Bíblia de Ripoll (Bibl. Apost. Vaticana, ms. lat. 5729), zona superior del foli 366v; un manuscrit amb textos de Beda el Venerable, procedent també de Ripoll (Arxiu de la Corona d’Aragó, ms. Ripoll 151), al foli 154; l’Evangeliari de Cuixà (Bibl. Munic. Perpinyà, ms. 1), al foli 3v. També trobem alguna representació similar en els frontals d’Espinelves i en el de Sant Hilari de Vidrà, ambdós al Museu Episcopal de Vic.

 

És del tot estrany l’ús d’aquest tipus de seient en la imatgeria catalana. El model es remunta al mobiliari usual en el món grec i, posteriorment, romà (aquest deriva del seient anomenat dioplros, o cadira/banc sense respatller). Es tracta d’un seient del qual es pot dir que deriva una bona part dels seients representats en la pintura mural i sobre taula romànica, tot i que amb versions molt diverses i simplificades. Així, és present, amb una major semblança al de la marededéu de la Plana, al frontal de Sant Hilari de Buira (Alta Ribagorça), actualment al Museu Diocesà de Lleida, com a tron de la figura central. Fora de Catalunya també es representa al setial de la marededéu de Saint Gervazy (Puy de Dôme)

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català  per alliberar-se del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!