LA FOTOGRAFIA DELS SET MAGNÍFICS

Entre les imatges de la trobada dels Verge & Lleixa , em feia saltar el cor, una fotografia dels descendents de l’Eleuterio i la Pepita , la  qualifico  com  la fotografia dels 7 magnífics perquè  són molt més que un grup familiar: són un símbol de continuïtat, de complicitat i d’una manera d’estar al món feta de proximitat, de converses llargues, de mirades que s’entenen sense necessitat de paraules. En ells hi ha la memòria viva de les cases d’on venim, dels carrers que hem trepitjat junts, de les festes majors, dels dinars interminables i de tantes anècdotes que, explicades una i altra vegada, no perden mai la gràcia.

 

La fotografia captura un instant, però el que realment immortalitza és alguna cosa més profunda: la certesa que, malgrat el temps, les distàncies i els canvis, hi ha llaços que no s’esgoten. Els 7 magnífics són testimonis d’una manera de ser família que no necessita grans gestos: n’hi ha prou amb ser-hi, amb trobar-se, amb compartir un tros de camí i, de tant en tant, aturar-se per fer una foto que demostri que, efectivament, encara hi som.

 

Que aquesta imatge serveixi, d’ara endavant, com a recordatori i com a estímul: recordatori del que hem construït plegats i estímul per continuar fent trobades, sumant generacions i mantenint viva la consciència que, en el fons, la millor herència que podem deixar no és material, sinó aquesta xarxa d’afectes que fa que, quan mirem la fotografia, no vegem només set persones, sinó tot un món compartit.

 

Per tot això, cal exaltar aquest fet senzill i gran alhora: la trobada de cosins Verge i Lleixà i la fotografia dels 7 magnífics són una petita festa de la memòria, un acte de resistència contra l’oblit i una celebració de la família entesa com a espai de pertinença, de riures i de futur. 

Tingues sempre a la memòria: mort, judici, infern i glòria