CASA ANTONI PUJOL PORTELL & JÚLIA PUJOL URREJOLA . TORELLÓ. OSONA

 

L’Antoni Pujol Portell, fou el promotor de la torre del carrer Jaume Balmes , 28  de Torelló

Edifici unifamiliar aïllat, d'estil neoclàssic, de planta quadrada i coberta a quatre vessants.

 Consta de planta soterrani, baixa i primera.

La planta soterrani, degut al pendent del terreny, apareix com a tal en la banda del carrer planta alliberada per la part posterior. L'edifici està retirat respecte del carrer, de manera que es troba envoltat de jardi per tres bandes, excepte  el lateral esquerre en què hi ha un pas rodat amb rampa  d'accés  al nivell  inferior, que serveix de garatge.

Les façanes presenten un mateix tractament estilístic, excepte la façana posterior, a la que s'hi ha adherit una edificació suplementària amb poc tractament decoratiu.

 La façana del carrer i les laterals estan arrebossades i pintades, de color groc el parament principal i de blanc tot el que són les perfilacions que hi sobresurten. Unes motllures horitzontals divideixen els pisos entre ells i les cantonades estan  remarcades per una cadena vertical.

Totes les obertures són rectangulars, verticals i estan decorades al gust neoclàssic.

La façana principal està orientada a nord, dividida en tres eixos d'obertures, disposades regularment i separades entre elles per una pilastra simple. Al centre hi ha l'entrada, i als laterals, unes fines finestres amb l'ampit molt avall. Com que la planta baixa està elevada respecte al nivell del terreny, sis graons ens porten a l'altura de la porta. A la part superior, just sota la volada de la coberta, hi ha una franja horitzontal al  fris, on apareixen les obertures que donen llum a la planta primera

Estan situades de forma coincident amb les obertures de la planta baixa. Cada una d'elles està emmarcada per dues pilastres el capitell  les quals fan de mènsula del ràfec de la coberta. Totes aquestes finestres són quadrades, excepte la central, de la mateixa amplada del porta que és geminada.

Les altres dues façanes presenten gairebé la mateixa disposició, només variada per petits detalls.

La tanca que protegeix la parcel·la del carrer està construïda d'obra, la part més baixa i els pilons que emmarquen les obertures, i aquestes i la part superior de la tanca són de ferro, amb barres formant rombes i amb reganyols decoratius.

A la façana posterior apareix una construcció adossada i esglaonada, seguint el pendent, i que forma terrasses de servei al cos principal i l'aproxima al jardí

https://planejamenturbanisme.territori.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/242595/documents

L’autor fou Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911), mestre d'obres (1904). Autor d'un gran nombre de projectes a Torelló des de l'últim terç del segle XIX fins a 1910.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-callis-i-collell

Treballà en diversos projectes associats a la carretera provincial(carrer de Manlleu, carrer de Sant Miquel, plaça de Sant Fortià, carrer de Jaume Balmes i passeig de l'Estació).

Avui, 11 de novembre de 2026, vivim una  vaga general, per un estiu infernal, i entre altres desgràcies, dos " episodis"  tràgics, vinculats al tren d'alta velocitat. No tothom qualifica d'accidents aquests fets. 

Ens agradarà rebre fotografies de  Marià Callís Collell  (Vic, Osona, 1855 — Vic, Osona, 1911) a l'email castellardiari@gmail.com , els mitjans ens ofereixen CADA DIA, fotografies de personatges, als que amb la millor voluntat, podem qualificar de " púrria misèrrima , desferra humana, escòria,..  " , alhora que se'ns furten les imatges de persones que deixaven petjada per la seva intel·ligència, i bonhomia. 

«El que pugui fer que faci»

No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  

Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.

A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

Recordem la  locució llatina «cui prodest scelus, is fecit» que significa en català: «aquell a qui beneficia el crim, l'ha comès» (o «qui treu profit d'un crim, l'ha fet»)

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern